Navarra, un escenari fragmentat

Els pactes fallits d’UPN i el desgast de les forces tradicionals donen joc als nacionalistes i Podem

Els dos partits que han donat estabilitat a Navarra en les últimes dues dècades, UPN i PSN, arriben a les eleccions del dia 24 erosionats i amb un fort desgast. Segons els sondejos, l’oposició tradicional representada pels nacionalistes tampoc no experimenta cap gran avenç, mentre que els dos nous partits, Podem i Ciutadans, tenen possibilitats

Podem no ha volgut rebutjar pactes amb l’esquerra abertzale a la comunitat foral

d’entrar al Parlament de Navarra amb bons resultats. L’escenari que es presenta és d’una gran fragmentació política que anuncia grans dificultats per constituir majories de govern.

En les eleccions, tot i això, hi podria haver alguna cosa més en joc que decidir qui manarà a Navarra. Hi podria haver sobre la taula la qüestió de la vinculació de Navarra amb el País Basc. Almenys això temen els foralistes.

La legislatura passada es va obrir amb un govern de coalició entre UPN i PSN que es va trencar al cap de pocs mesos. La suma de foralistes i socialistes ha estat suficient fins ara per a l’estabilitat a Navarra, però si les enquestes que s’han fet fins al moment s’assemblen al resultat del dia 24, en la nova legislatura farien falta pactes de fins a quatre partits per aconseguir una majoria de govern.

Una imatge de l’excepcionalitat de la situació política és el debat, mà a mà, mantingut en una televisió local el dia 4 passat pel candidat d’UPN, Javier Esparza, i el d’EH Bildu, Adolfo Araiz, representants de dos projectes antagònics. UPN, en el poder de manera ininterrompuda des del 1996, arriba a les eleccions amb un fort desgast intern, encara que els sondejos el continuen situant com a primera força política. La legislatura passada ha estat agònica per al Govern de Yolanda Barcina, que ha estat en minoria en el Parlament des que el PSN va trencar la coalició. La falta d’entesa de Barcina amb els socialistes ha estat objecte de crítica constant a la presidenta per part de sectors d’UPN encapçalats pel seu antecessor, Miguel Sanz. Al final Barcina, que havia anunciat la seva intenció de tornar a presentar-se, va accedir a retirar-se i a deixar pas a un altre candidat. Fins ara, sense l’acord amb el PSN era impossible governar Navarra, però a partir del 24 pot ser que ni tan sols amb els socialistes es garanteixi la majoria.

La situació dels socialistes és, tot i això, encara pitjor. Els sondejos els situen com a cinquena força en lloc de ser la segona com fins ara. Van llançar una pugna a

EVOLUCIÓ ELECTORAL DE

El poder a la capital UPN el març del 2014 plantejant una moció de censura que van haver de retirar perquè la direcció del PSOE, sobretot Alfredo Pérez Rubalcaba, els hi va obligar. Era la segona vegada que els passava el mateix: el 2007 van estar negociant un acord amb els nacionalistes per arribar a la presidència del govern foral que va ser paralitzat pel PSOE, que no veia bé un pacte dels socialistes que inclogués Bildu. Aquests episodis han contribuït a accelerar el desgast del PSN, que s’enfronta a ombrívoles perspectives electorals.

Els socialistes, aquesta vegada, tenen el terreny marcat per l’executiva federal, que ha descartat acords amb el PP i amb Bildu. Encara que UPN no forma part del PP, la candidata del PSN, María Chivite, l’inclou ara per ara en la llista de pactes impossibles, una llista que és extensa: Bildu tampoc no està disposat a donar suport al PSN, ni Podem als socialistes.

Al bloc nacionalista es manté la pugna entre Geroa Bai (antiga Nafarroa Bai), amb Uxue Barkos al capdavant i el suport del PNB, i la coalició EH Bildu. Els primers sembla que mantenen el lideratge en aquesta lluita particular. Uns i altres aspiren a desplaçar UPN, però no surten els números. Necessitarien el suport d’altres partits com Podem, que les enquestes situen fins i tot davant de Bildu. Els representants del partit d’Iglesias a Navarra no han rebutjat acords amb l’esquerra abertzale, encara que es mostren ambigus sobre la unió de la comunitat foral amb el País Basc, en espera del que decideixin els dirigents de Madrid sobre aquesta qüestió.