Sanz, cap als 24 anys

El degà dels presidents autonòmics pot perdre la majoria absoluta a La Rioja

Mentre la gent de La Rioja ho vulgui, seré aquí”. Així es va pronunciar Pedro Sanz fa un any quan la marxa a Estrasburg del murcià Ramón Luis Valcárcel el va convertir en el degà dels caps de govern autonòmics, ja que es manté al capdavant de La Rioja des del 1995. Ara aspira a un sisè mandat. Si ho aconsegueix i completa la nova legislatura, igualarà el rècord de l’extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra de 24 anys de permanència en el poder i superarà els 23 del català Jordi Pujol, així com els 21 del castellanomanxec José Bono.

El mantra de “mentre la gent de La Rioja ho vulgui” resulta més realista que el xocant missatge que aquest mestre de 61 anys va llançar en el debat de política general del 2013. En plena voràgine de propostes davant la desafecció, va advocar per limitar a vuit anys la permanència a la presidència. La iniciativa imitava la de José Bono en els seus últims temps a Castella-la Manxa, i a la gent de La Rioja que recorda que a la campanya del 1995 Sanz va assumir la promesa de José María Aznar de passar només dues legislatures en el poder els va semblar sarcàstica.

Va ser la primera onada de popularitat del PP la que va conduir Sanz a la presidència de La Rioja, en ple declivi del PSOE, que va governar en aquesta comunitat entre el 1983 i el 1987, i entre el 1990 i el 1995. Aquell any, amb Aznar a punt d’arribar al poder, els populars van aconseguir la primera de les cinc majories absolutes que hi ha hagut al Parlament de Logronyo. I el 2011, en la segona marea d’auge popular, en la ruta de la conquesta de la Moncloa per Mariano Rajoy, el PP va tocar sostre a La Rioja, amb 20 dels 33 diputats i el 52% dels vots.

Però ni el feu de Sanz va quedar al marge del daltabaix del PP el 2014, quan es va quedar per sota del 50% en unes europees a La Rioja per primera vegada en 20 anys, amb el 38,5%, després d’una caiguda de 12 punts.

Tot i això, aquesta baixada va ser quatre punts inferior a la que van viure els de Rajoy a tot Espanya i, a diferència del que passava als anys vuitanta, va permetre al PP de La Rioja conservar còmodament la primera plaça perquè el PSOE es va enfonsar més, fins al 23,6%.

Ara l’enquesta del CIS dibuixa un escenari similar, ja que Sanz retrocedeix 13 punts. Amb 15 o 16 escons es quedaria per sota dels 17 de la majoria absoluta. El PSOE baixaria dos o tres diputats, i entrarien amb força Ciutadans, amb cinc escons, i Podem, amb quatre.

Hi ha algun sondeig que sí que concedeix la majoria absoluta a Sanz. Si la perd, serà un signe inequívoc del seu ocàs, però la formació d’una alternativa al PP sembla molt difícil, ja que hauria de ser un tripartit de PSOE, Po- Luena, que va renunciar a presentar-se a les autonòmiques i va llançar una altra candidata, Concha Andreu, que no sembla que s’acabi d’enlairar. També té problemes el Partido Riojano, una petita força que sobreviu al Parlament des del 1983 però que ara, per superar la barrera del 5% dels vots, afronta la competència de les forces emergents, el pes de les quals també es notarà al més canviant Ajuntament de Logronyo.