Diners espanyols a l’estranger

En només tres anys, l’Agència Tributària ha aconseguit identificar 124.000 milions d’euros de patrimonis immobiliaris i financers que més de 135.000 ciutadans espanyols tenen a l’estranger. És una quantitat enorme, superior al 10% del producte interior brut espanyol.

Els esmentats 124.000 milions d’euros estan distribuïts entre 21.600 milions d’euros en comptes, 11.000 milions en immobles i més de 91.700 milions en fons, assegurances i accions.

Encara està pendent la determinació concreta de quina proporció d’aquests béns ha eludit les obligacions de pagament d’impostos corresponents. De moment, les comprovacions realitzades per Hisenda han detectat errors en el valor de propietats immobiliàries de 550 contribuents, que s’han saldat amb 121 liquidacions extraordinàries que han aportat una recaptació addicional de dos milions d’euros.

Mentre les investigacions fiscals prossegueixen, en qualsevol cas, com va dir el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, aquesta declaració tributària especial de béns a l’estranger ha suposat la identificació de bases imposables més gran de la història.

La detecció d’una quantia tan important de patrimoni dels espanyols a l’estranger ha estat possible gràcies a l’entrada en vigor, fa tres anys –en el marc de la llei contra el frau– de l’obligatorietat de declarar tots els béns superiors als 50.000 euros que es tinguessin més enllà de les fronteres, ja fossin béns immobles o patrimoni financer, tant en comptes corrents com actius financers.

Aquesta declaració tributària especial es realitza a través del model 720, que s’ha fet popular arran de la investigació fiscal oberta a Rodrigo Rato per no coincidir els seus béns a l’estranger amb els declarats per ell quan es va acollir a l’amnistia fiscal promulgada pel Govern l’any 2012.

L’èxit de la iniciativa d’Hisenda es deu, fonamentalment, a l’extrema duresa de les sancions que s’apliquen als contribuents en cas d’eludir la declaració de béns a l’estranger i davant els cada vegada més mitjans que té l’Agència Tributària per descobrir-los, en el cas que no es compleixi l’esmentada norma, gràcies als creixents acords entre països sobre transparència fiscal. Hisenda ja ha trobat més de 7.000 contribuents que no han declarat els béns a l’estranger i contra els quals ha iniciat ja el corresponent expedient sancionador.

Assessors fiscals i contribuents qualifiquen d’injustes i desproporcionades les sancions per incomplir la declaració de béns a l’estranger, o fer-la amb errors, fins al punt que s’han presentat denúncies davant la Comissió Europea. Brussel·les està estudiant si obre expedient a Espanya per la duresa de les sancions i pel fet que no prescriguin.

Es pot revisar –i probablement s’hauria de fer– la modulació de les sancions per incomplir la declaració del model 720 sobre béns a l’exterior, sobretot entre aquells contribuents que desitgen aclarir la seva situació fiscal i que es troben a més fora de termini per ferho. Però és més que probable, per no dir segur, que sense l’existència d’un règim sancionador sever no s’hauria aconseguit la identificació de tants béns a l’estranger, fet que proporciona una informació fonamental per afinar i perfeccionar la lluita contra l’elevada evasió fiscal que pateix Espanya, que és una de les més altes d’Europa.