Paella: mínim dues persones

Encara no fa un any des que l’austríac Conchita Wurst va guanyar el festival de la cançó d’Eurovisió. Com que en aquest temps s’ha convertit en una icona del món gai i, segons diuen els que en saben, aquest és un mercat interessantíssim des del punt de vista econòmic, han decidit que en tregui profit Viena, que és la ciutat on –precisament per la victòria de Wurst l’any passat– la setmana que ve se celebrarà l’edició d’aquest any, que culminarà la nit de dissabte 23, just el dia abans que aquí hi hagi jornada electoral.

D’entrada, a totes les estacions de les cinc línies del metro vienès (U1, U2, U3, U4 i U6; no hi ha U5) se sentiran de tant en tant missatges amb la veu de la drag queen barbuda. Missatges en alemany, en anglès i en francès, que sonaran pels altaveus i diran coses suggerents. 1: “Si una porta es tanca, una altra se n’obrirà (perquè el pròxim metro arribarà ben aviat)”. 2: “No és mai massa tard per fer el correcte (com, per exemple, fer servir el transport públic)”. 3: “Pots aconseguir tot el que vulguis si Tremola, Sitges, perquè Viena ha decidit donar una imatge liberal i pot arrabassar-te el ceptre hi creus (i tens un bitllet)”. 4: “L’amor és com el metro de Viena (és a tot arreu)”. I així una rere l’altra.

Però, per demostrar que Viena és una ciutat oberta de mires, amb això no n’hi ha prou. En conseqüència, han decidit canviar alguns pictogrames dels semàfors de cent vint encreuaments de carrers. Ara, per comptes d’una persona de color verd i de color vermell, hi apareixen parelles. Parelles formades per un senyor i una senyora, parelles formades per dues senyores o parelles formades per dos senyors. Es nota que aquestes persones estan enamorades perquè s’agafen de la mà, es passen el braç per les espatlles i porten al pit un cor remarcat.

Tot això és molt bonic i pot ajudar a donar de Viena la imatge liberal que volen (tremola, Sitges), però des del punt de vista de la comunicació visual és una collonada. Un pictograma és una cosa molt seriosa i, si no explicita correctament el que vol dir, la seva funció se’n va en orris. Un pictograma és un símbol d’informació públic que transmet un missatge o descriu objectes sense cap referència lingüística. En un pictograma –ho saben els bons dissenyadors gràfics– no hi ha d’haver cap detall superflu perquè, si n’hi ha, crea confusió, i els pictogrames existeixen precisament perquè no n’hi hagi. Si una persona conseqüent és en un encreuament de carrers i veu al semàfor el pictograma de dues persones –siguin home i home, home i dona o dona i dona– entendrà que no pot travessar fins que trobi algú amb el cor enamorat al qual pugui agafar de la maneta o passar el braç per les espatlles. Però estic convençut que, si faig qualsevol d’aquestes dues coses al desconegut o la desconeguda que tinc al costat, el primer que farà serà fotre’m una cleca.