Espies sense mòbil

Wuaki.tv estrena avui ‘The game’, una ficció de la BBC en la qual el servei secret britànic prova de descobrir l’objectiu d’una operació del KGB el 1972

Des de la irrupció de Homeland s’ha produït un degoteig de sèries d’espionatge amb caires realistes, allunyades de les desproporcionades i irreals aventures de Jack Bauer a 24 o Sydney Bristow a Alias. I a més amb la particularitat d’intentar retratar com era la feina d’espia en èpoques històriques ben dispars: a The americans es narren les vicissituds d’un matrimoni de conveniència format per dos agents soviètics infiltrats a la capital nord-americana durant la presidència de Ronald Reagan;

narra la història de la primera xarxa d’espionatge dels Estats Units ambientada durant la guerra de la Independència, i ara li toca a The game, una sèrie d’espies de la BBC ambientada a la Gran Bretanya el 1972 que avui estrena la plataforma en línia Wuaki.tv en exclusiva per a Espanya.

No es tracta d’una sèrie d’acció sinó que s’acosta a un altre tipus d’espionatge on el treball de camp, les reunions i els interrogatoris tenen més protagonisme. El ritme és calmat perquè les circumstàncies ho requereixen: aquí no hi ha bases de dades ni telèfons mòbils. Els protagonistes suen per obtenir cada dada, plantant micròfons ocults en habitacions d’hotel o interrogant cara a cara els sospitosos.

La ficció presenta l’MI5, el servei secret britànic, provant de descobrir l’objectiu d’una operació del KGB de la qual únicament es coneix el nom: “Operació Cristall”. L’espectador és traslladat a les entranyes del teló d’acer durant la guerra freda en relatar una batalla invisible entre països que podria haver canviat el rumb de la història deixant el món a les portes de la Tercera Guerra Mundial.

Aquells anys de guerra freda constitueixen un “període fascinant” per al creador de la sèrie, Toby Whithouse (també responsable de Being human i d’alguns episodis de Doctor Who). Whithouse va comentar a aquest diari que The game “és una mena de thriller político-sexual en un dels moments més fascinants de la història política britànica. Té personatges complexos amb perfils nous i moltes sorpreses.”

Whithouse també va explicar d’on li va venir la inspiració per escriure el guió: “Mai no havia llegit cap novel·la de John Le Carré, però un dia el meu germà em va recomanar L’espia que va venir del fred i em va encantar. Em va il·luminar un període fascinant de la història i em va donar claus per entendre la guerra