Flórez de ‘la canela’

Mirant la foto, avui qualsevol podria dir que es tracta de Juan Diego Flórez, en alguna posada en escena operística actual...

Potser els musicòlegs del futur haurien hagut de rastrejar per trobar aquest músic peruà que la compositora Chabuca Granda va instar a cantar les seves cançons. El cantant crioll i guitarrista era Rubén Flórez Pinedo, a qui concedien en la seva terra el títol d’el tenor de la cançó criolla, que havia nascut el 1939 i era el pare del tenor Juan Diego, una de les primeres figures dels grans escenaris d’òpera actuals. El patrimoni vocal de la família Rubén ja l’havia heretat del seu pare, el gringo Flórez, de veu imponent i infatigable. I en aquesta nissaga, Juan Diego ha reconegut la importància d’haver acompanyat el seu pare gairebé de nen en improvisades presentacions en penyes, o en restaurants i teatres locals, i especialment a la casa familiar, on el cant sorgia naturalment, i amb amics es prolongava fins a altes hores de la nit.

Rubén Flórez va estar especialment d’actualitat quan el 1966 va presentar un disc de llarga durada que va anomenar Doce nuevos valses de Chabuca Granda, fruit de l’admiració de la notable compositora que li va escriure moltes de les seves cançons. María Isabel Granda i Larco (Chabuca) va formar part d’una generació en la qual la cançó criolla, popular, va tenir una notable presència a Hispanoamèrica. Recordem els repertoris del mexicà Trío Los Panchos, de Chabela Vargas, els tangos de Julio Sosa, la

Pare de Juan Diego Flórez, quan el seu fill va començar a brillar ell ja tenia catorze discos gravats

veu inconfusible de Violeta Parra, a la qual el compromís social de la mateixa Chabuca va retre més d’un homenatge, i de molts altres que van configurar un panorama que ja és història. I, per què no, pensem en Catalunya, en veus tan singulars i importants com la del tenor i cuartetista Gaietà Renom, per exemple, característica d’un tipus de cançó d’escenari, quan els valsos es cantaven amb esmòquing. I que, com Chabuca Granda, alguns coincidien també en la recollida de cançons populars. Anys d’importants estudis de folklore local a Llatinoamèri- ca, amb teòrics com Isabel Aretz o Luis Felipe Ramón y Rivera.

Així, Rubén Flórez havia d’explicar –quan no fa gaires anys el seu fill va començar a brillar internacionalment– que ell ja tenia catorze discos gravats. I, en efecte, la seva carrera va començar a brillar quan la pantalla de la televisió va impulsar la popularitat i la imatge.

En aquests últims anys, algunes aparicions informals a duo amb el seu fill, en homenatge a Chabuca, la van incrementar, com ho va fer la seva versió de La flor de la canela, cançó que va portar a la fama la seva compositora als anys cinquanta, quan va ser portada al disc.

ARXIU.