La Vanguardia (Català-1ª edició)
“L’escenari és el lloc més sagrat de la música”
Dianne Reeves, cantant, actua avui en el cicle Round About Midnight
Es una cantant d’ampli registre, com l’aficionat de mig planeta ha tingut oportunitat de comprovar, inclòs el català, que en va poder gaudir fa dos anys en un memorable concert al Festival de Jazz de Barcelona. Ara Dianne Reeves (Detroit, 1956) torna als escenaris espanyols amb una parada al teatre Coliseum, on protagonitzarà aquesta nit (23.30 h) una de les sessions del cicle Round About Midnight. El seu últim disc,
que va avançar en la seva última actuació aquí, va obtenir fa uns mesos el premi Grammy. El tornarà a cantar aquesta nit? Mai no tenim un repertori tancat davant cada concert, però en principi farem uns quants talls d’aquest disc, algunes noves composicions que estem treballant amb el meu grup i, finalment, peces més clàssiques de la meva discografia.
Peces noves? Bé, temes que es justifiquen perquè ara s’està celebrant el centenari del naixement de Billie Holiday i l’aniversari de la mort de Frank Sinatra. Van per aquí.
L’excel·lent acollida d’un disc com que inclou versions de temes de Marley, Fleetwood Mac o Anni di Franco, l’ha sorprès? El que sí que va ser una sorpresa va ser que tants músics i companys de professió no dubtessin a participar en aquest procés creatiu, grans noms com Robert Glasper, Esperanza Spalding, Richard Bona, Gregory Porter o el meu cosí George Duke. Va ser una participació inesperada perquè això implicava involucrarse no només en la interpretació sinó en donar nova vida a temes que per a molts són intocables.
Vostè és cantant de jazz però extremadament oberta en termes estilístics. Jo canto i treballo sobre aquella música amb la qual he nascut i m’he format, no sé, Marvin Gaye, Bob Marley, Leonard Cohen, Peter Gabriel, Joni Mitchell; no s’ha de veure com una incursió en coses alienes sinó com el més natural del meu procés creatiu.
Sobre quins criteris tria una cançó aliena per fer-la seva? Per les lletres, sense cap dubte. Per exemple, en una cançó com Suzanne, la melodia és extremadament bàsica, mentre que la seva lletra és tan rica, tan polifacè- tica. Una cosa similar pot dir-se d’un tema com Dreams, de Fleetwood Mac, que està inclosa a el esmentat disc. Aquesta és la condició.
Com es defensen cançons en directe que en disc sonen impecables i amb músics de luxe, com és el seu cas? No oblidi que sóc cantant de jazz, i aquesta dualitat és inherent. Jo sempre estic involucrada en el moment i en el lloc on sóc en aquell precís instant. A dalt d’un escenari hi sóc jo amb els meus tres músics, i estem donant nova vida a una sèrie de cançons que en aquest moment tenen vida pròpia per si mateixes. Vull dir, l’espai marca molt, de vegades no necessites el micròfon, de vegades estàs en sales immenses on les sensacions no són tan nítides. Ets tu i només tu.
Ser a l’escenari és l’aspecte més gratificant de la seva professió? És un espai, com li diria, que sembla elevat a sobre del terrenal, és com un lloc sagrat, el més sagrat de la música. És un lloc on no hi ha les inhibicions. Vull dir, tot el que sento i desitjo exterioritzar en el moment ho faig a l’escenari sense fre, i a més, és el lloc on el diàleg amb els músics fa que tot flueixi.
Parlant de llocs on actuar, vostè ho ha fet en diverses ocasions a la Casa Blanca. Alguna sensació especial? En un primer moment sempre és com un honor que t’hi convidin. Hi he estat quatre vegades, amb el president Clinton, que era un gran fan, o amb el president Obama, i també ho he fet en altres llocs, com amb l’anterior Papa, i sí que són moments importants, però a l’hora de cantar,
RECONEGUDA El seu últim disc ‘Beautiful world’ acaba de guanyar un premi Grammy EL VALOR DE LES LLETRES “Quan agafo una cançó aliena per versionar-la, la lletra és prioritària”, diu
la veritat és que m’hi lliuro com si fos qualsevol altre lloc sense més diferències.
Quan la comparen o la situen en la línia de Billie Holiday o Sarah Vaughan, com ho veu? Jo sé d’on vinc, tinc un background musical que és el del jazz. Hi ha una línia que em connecta amb tota una tradició musical i que em situa on sóc ara. Són comparacions que s’agraeixen, però el més important, la meva virtut més gran per dir-ho així, és que sé molt bé qui sóc i del que sóc capaç; creixo, sóc curiosa, m’involucro en la música i en l’art, m’hi amaro i sé on sóc, i si no ho sé, ho intueixo. He treballat molt durament per arribar on sóc.