Madrid 4, Barcelona 2

Amb independència de la controvertida vaga de futbolistes i al marge de les pintoresques querelles entre l’LFP i la FEF, la penúltima jornada del campionat contempla un doble enfrontament entre equips de Barcelona i Madrid. El Barça visita el Calderón amb la moral alta del quasi campió i l’Espanyol rep a Cornellà un Reial Madrid desmoralitzat. Dit d’una altra manera, tots els equips catalans de Primera –dos– s’enfronten a la meitat dels equips madrilenys de Primera Divisió. Quatre a dos, doncs. Tant li fa que ho considerem a escala provincial com autonòmica, en aquest cas és el mateix perquè Madrid és una comunitat uniprovincial i Catalunya no té cap més equip a Primera que el Barça i l’Espanyol. Tot i així, Barcelona és la província que ha aportat més clubs a la màxima categoria, perquè també hi han jugat el Sabadell –l’última vegada el 1988–, el Condal –el 1965, quan encara era mig filial del Barça– i un històric, el gracienc Europa, que el 1929 va ser un dels deu fundadors del primer campionat de Lliga. Fora de l’àrea barcelonina, Lleida i Nàstic han jugat també a Primera en èpoques recents i, si finalment el Girona aconsegueix l’ascens, es completarà la representació de totes les demarcacions catalanes a Primera.

Deixem la província, que és un concepte desfasat, i vegem com es distribueix la Lliga per comunitats autònomes. Començo pel final, per les conclusions. Només sis comunitats tenen equips a Primera, les altres onze, cap. I cap comunitat n’hi té un de sol, o no n’hi ha cap o n’hi ha dos com a mínim. El repartiment és aquest: Andalusia, 5 (Sevilla, Màlaga, Almeria, Granada, Còrdova); Comunitat Valenciana, 4 (València, Vila-real, Llevant, Elx); País Basc, 3 (Athletic Club, Reial Societat, Eibar); Galícia, 2 (Celta, Deportivo), més els ja reportats de Madrid i Catalunya, amb 4 i 2

Sis comunitats autònomes tenen dos o més equips a Primera; les altres onze no n’hi tenen cap

respectivament. No tenen avui cap equip a Primera Balears, Canàries, Aragó, Navarra, la Rioja, Astúries, Cantàbria, Castella-La Manxa, Castella-Lleó, Extremadura i Múrcia.

Si traslladem a un mapa aquestes dades, veiem que, llevat de Madrid, la gran àrea central de la Península és un enorme desert del primer nivell futbolístic. És un desequilibri tan endèmic com el predomini total, exagerat, del Barça a Catalunya, però aquesta desproporció es nota més ara, quan els quatre equips madrilenys estan consolidats a Primera des de la temporada 2011-2012 i probablement continuaran competint junts almenys un any més. Els setze clubs restants són de comunitats de la perifèria mediterrània, atlàntica i cantàbrica.

Hi destaquen l’esplendor del pòquer valencià, la tripleta basca i la tradicional aportació andalusa de tres, quatre o cinc equips a Primera. Potser en baixaran dos, però el Betis ja té les maletes a punt per tornar a batre’s amb el Sevilla de tu a tu. Exagerant una mica, es pot afirmar que no hi ha jornada que no registri un derbi regional andalús.

Tal com està ara la classificació de Segona, quatre equips de sengles comunitats que avui no tenen representació a Primera es disputarien una sola plaça d’ascens. Són Saragossa, Las Palmas, Sporting i Valladolid. Qualsevol seria l’excepció de l’única comunitat amb un sol representant.