La Vanguardia (Català-1ª edició)
Cervesers a l’elit
ACatalunya hem estat el bressol d’una família que ha crescut estimant el futbol”. Aquesta és l’última estrofa de l’himne de la Damm, un club fundat el 1954 gràcies a la iniciativa d’un grup de treballadors aficionats al futbol que volien formar i educar els joves a través de l’esport rei.
Seixanta anys després, el club manté la mateixa filosofia amb 13 equips i més de 220 jugadors de futbol formatiu. “Som una fundació sense ànim de lucre. Ensenyem als nens els valors de la companyonia, l’esforç i la solidaritat. Si no arriben a professionals, almenys que tinguin valors”, explica Cristóbal Parralo, exjugador del Barcelona i l’Espanyol a la dècada dels noranta i excompany de Ronaldinho al PSG (temporada 2001-2002).
Des de fa dos anys i mig és l’entrenador de la Damm i ha canviat la fesomia del club. La primera temporada el va mantenir en la categoria i des d’aleshores ha planificat un pla de futur com a director esportiu amb Joan Torres, la seva mà dreta: “Mantenim una línia de joc, una metodologia comuna i a partir d’aquí intentem que els jugadors que comencen acabin al juvenil amb els valors del club. Busquem estabilitat”, confessa.
La consistència permet recollir fruits, i aquesta temporada ha arribat la primera recompensa, amb fita històrica inclosa: acabar segons a la Lliga (disputant-li el títol a l’Espanyol fins a les últimes jornades) i classificar-se per a la Copa del Rei juvenil 48 anys després. El juvenil de la Damm jugarà a vuitens contra el Màlaga (l’anada serà aquest diumenge i el 24 de maig la tornada al camp municipal d’Horta); els altres vuitens són Athletic-Celta, Deportivo-R. Societat, Las Palmas-Getafe, R. Madrid-CD Laguna, Tenerife-Rayo, Espanyol-València i Vila-real-Sevilla.
On és la proesa? En el fet que la Damm és l’únic equip que jugarà aquest torneig sense tenir un equip professional (n’hi ha 12 amb equip a Primera divisió, 2 a Segona i 1 a Tercera). “Sabem que no passarà cada any, però és la primera pedra d’un projecte que il·lusiona. Val a dir que la Damm va ser el meu primer club i per mi és molt especial poder lota delicat i precís. Els assistents al camp ahir van gaudir del conjunt català, que va sorprendre tothom donant una lliçó de futbol,” explicava la crònica del diari Abc després de la victòria de la Damm al coliseu blanc.
Aquest èxit no és casualitat. La Damm té un equip mèdic propi i un staff que s’acosta molt al d’un equip professional. I Parralo dubta sobre quina pretensió ha de tenir el club: “Per potencial i història hem de ser l’alternativa a Barça i Espanyol. Però sense perdre la nostra essència: ensenyar i formar futbolistes. L’embut cap a l’elit és cada vegada més estret. No els poso sostre, vull que s’ho passin bé”.
Aquesta formació al llarg de la seva història ha donat els seus fruits. Jugadors com Sergio García, Toni Velamazán, Aleix Vidal, Dani García o Isaac Cuenca es van formar al club cerveser. O Paco Herrera, un dels ambaixadors més grans del club : “A la Damm aprens molt més que futbol, aprens els valors de la vida. Entens la importància del col·lectiu, comprens que la solidaritat ha d’anar abans que la sobrietat. De clubs d’aquesta mena n’hi hauria d’haver més, al nostre país, la formació és fonamental per als nens”, explica l’exentrenador del Celta i del Vila-real, entre d’altres. “La quantitat i qualitat de jugadors que han sortit demostren que fa anys que la gent que hi ha al darrere fa una bona feina”, explica Pep Guardiola al llibre commemoratiu del 50è aniversari del club.
L’aprenentatge d’una disciplina s’adquireix mitjançant la formació. Al talent innat, entès com un gen destinat a uns quants escollits, s’hi ha d’afegir una base sòlida. Sense això, no valdrà de res haver nascut tocat per una vareta màgica.
“Si volguéssim professionalitzar-nos perdríem la nostra essència”, acaba dient Parralo, l’artífex de la formació cervesera.
ENTRE PROFESSIONALS La Damm, planter de futbolistes, juga la Copa del Rei juvenil com a únic equip aficionat