El pacte salarial neix amb interpretacions diverses

Amb la tinta de l’acord sobre salaris encara humida, la patronal i els sindicats es van embrancar ahir en una polèmica sobre les conseqüències pràctiques del pacte. El preacord per l’ocupació i la negociació col·lectiva corresponent al període 2015-2017 firmat ahir per la CEOE i Cepyme, d’una banda, i CC.OO. i UGT, de l’altra, especifica que, partint dels límits de pujada salarial de l’1% el 2015 i de l’1,5% el 2016, els increments es negociaran tenint en compte les “circumstàncies específiques” de cada sector o empresa. Però el significat de la frase anterior té diverses interpretacions.

Segons els empresaris, el text esta- bleix recomanacions i no obliga a assolir les pujades màximes plantejades. Per la seva banda, els sindicats van reaccionar a aquesta exegesi parlant de l’“obligatorietat” que implica per a les organitzacions signants, no així per als negociadors, d’esforçar-se a fer complir aquests criteris, amb el temor de fons que, a peu de conveni, els empresaris provin d’allunyar-se tant com puguin de les pujades màximes previstes.

El text definitiu, a falta de la seva aprovació als òrgans de govern de totes les parts signants, assenyala que “els percentatges d’increment salarial podran modular-se en cada sector o empresa dins dels límits derivats de l’increment de la productivitat, mesurada conforme als paràmetres que estableixin els negociadors, i de l’ocupació”. La idea, afegeix, és que els sectors i les empreses puguin mantenir, almenys, la seva posició competitiva actual.

En tot cas, el preacord afegeix que en el cas dels convenis d’empresa es podran tenir en compte altres elements per determinar increments retributius addicionals, sempre que s’estableixin partint d’“indicadors quantificats, mesurables i coneguts per les dues parts negociadores”. “Aquests augments retributius es destinaran preferentment a retribucions de caràcter variable”, afegeix. Una altra de les fractures escenificades entre patronal i sindicats en les últimes hores era la clàusula de garantia salarial, perquè els salaris no perdessin capacitat de compra davant la pujada de l’IPC. El text no es refereix en cap moment al terme “clàusula” de què parlen els sindicats, un terme que els empresaris s’han negat a utilitzar i que prefereixen substituir pel de “recomanació”.