L’inversor al divan

Els qui els coneixen (i la xifra de clients creix any rere any), expliquen que citar-se amb l’economista assessor financer és com anar al psicòleg. “Només falta que em facin estirar al divan”, diuen. L’assessor financer, una figura relativament nova (es coneix com a EAFI), i el client s’asseuen cara a cara, i llavors s’inicia l’interrogatori: quins són els objectius econòmics de l’inversor, si pretén o no canviar-se el cotxe en el futur, o mudar-se en un parell d’anys, quant deu al banc, quina part dels seus diners pensen invertir en la jubilació...

“Això, l’interrogatori, és el primer que ha de fer un EAFI”, diu David Gassó, president d’Economistes Assessors Financers. “Només si coneixem molt bé el client li podrem construir un pla financer a la seva mida. Som com un sastre”.

La figura del sastre financer va cobrant forma en l’imaginari popular. Cada vegada són més nombrosos (hi ha 143 EAFI registrades avui en tot el país, davant els 16 del 2009, i mouen un patrimoni minorista de 5.694 milions d’euros, davant els 1.170 del 2010) i cada vegada estan més regulats. Tot i això, el seu procés d’expansió és lent. Amb quants d’ells ha tractat vostè? Sap que existeixen?

“La cultura de l’EAFI, tan estesa als països anglosaxons, s’està desenvolupant a força de cops”, diu Begoña Castro, sòcia de Cluster Investment Advisors, una EAFI. “La crisi per culpa de la bombolla immobiliària i les preferents han provocat que els estalviadors desconfiïn del sector bancari. És així com arriben a nosaltres”.

Potser aquest, l’aprenentatge a cops, no sigui el més adequat per a l’inversor. Però si no hi ha altre remei...