Els temes del dia

La identificació de capital espanyol ubicat a l’estranger, i el fracàs de la investidura de Susana Díaz com a presidenta d’Andalusia.

SUSANA Díaz va fracassar ahir en el seu tercer intent (en nou dies) de ser investida com a presidenta de la Junta andalusa. Ni els 33 diputats del Partit Popular (PP), ni els quinze de Podem, ni els nou de Ciutadans, ni els cinc d’Esquerra Unida no la van voler ajudar. Aquesta vegada, a diferència de les anteriors, no s’ha fixat data per a una pròxima votació. I la mateixa Díaz no descarta la convocatòria d’unes noves eleccions.

La situació andalusa admet diverses lectures. De la lectura personal s’infereix un desgast per a Susana Díaz, que perd pistonada abans fins i tot de començar a governar. La dirigent socialista va voler avançar les eleccions, pensant que tindria marge de maniobra, però es va equivocar. La seva situació ara és incòmoda. I algunes de les seves decisions, com la d’ahir de marxar a visitar Astúries, quan té oberta la recent crisi per l’adjudicació de la reobertura de la mina Aznalcóllar, i quan s’hauria pogut mostrar més col·laboradora en el seu suport de Pedro Sánchez, primer dirigent socialista, potser no és la més afortunada.

En clau PSOE, la conjuntura tampoc no afavoreix Susana Díaz: és nociva per a la seva rivalitat latent amb Sánchez. Com tampoc no l’ajuda en clau andalusa. Díaz va recordar ahir que el rebuig que pateix de l’opo- sició perjudica, en primer lloc, els andalusos. Té raó. Tota comunitat ha de passar el mínim temps possible sense òrgans de govern en plenes facultats. Una cosa és la brega política, i una altra aprofitar-la per menyscabar el rival amb un cost per al conjunt de la ciutadania.

Dit això, potser la clau més significativa no és la personal ni la de partit ni l’autonòmica, sinó la que s’obté en extrapolar aquesta situació. L’obstruccionisme de Ciutadans i Podem, els quals exigeixen pactes anticorrupció o evitar el tracte amb bancs que participen en desnonaments, pot obeir al seu interès per arribar impol·luts als pròxims comicis, sense tracte amb partits que porten la rèmora de la corrupció. El del PP es deuria al seu desig de soscavar l’etern rival, per més que ahir esgrimís l’assumpte d’Aznalcóllar per no facilitar la investidura. El d’Esquerra Unida, al seu enuig per veure’s apartada de tasques de govern que antigament va compartir amb el PSOE. Però, arguments a part, el resultat d’aquesta operació és una Andalusia sense govern. Cosa que és un problema per si mateix i que anuncia les dificultats per a la governabilitat autonòmica després de les eleccions del dia 24, en les quals el gruix de les majories absolutes autonòmiques del PP pot desaparèixer, forçant un tipus d’acords que, vist el precedent andalús, semblen ara inviables.