Batalla local, guerra institucional

L’ordre de retirar estelades i la polèmica per la xivatada tensen el xoc Estat-Generalitat Mas demana el vot perquè Catalunya faci el seu camí i no hagi d’“agenollar-se” El PP esgrimeix el català, els toros i les banderes: “Qui amb la llei s’enfronta acab

Isabel Garcia Pagan Durant les campanyes electorals els poders públics estan obligats a “mantenir estrictament la neutralitat política”. L’argument de la Junta Electoral Central es fa servir per ordenar la retirada d’estelades dels ajuntaments catalans que van acordar en ple penjar-les als balcons, amb el presumpte objectiu de preservar la batalla política municipal. Però, més enllà dels ajuntaments, la guerra institucional es lliura sense treva en tots els fronts. De la bretxa oberta en el sistema d’immersió lingüística i l’equiparació de la situació del castellà amb la del català durant el franquisme, a l’enfrontament entre Mossos i el Ministeri de l’Interior en la lluita contra el gihadisme, a l’intent de recuperació de les corrides de toros... Una batalla en què, lluny de seguir Sun Tzu, no es ponderen i deliberen els moviments i les seves conseqüències a llarg termini, sinó el rèdit electoral immediat que poden procurar.

La campanya entra en el tram decisiu i hi ha una dicotomia irreversible entre els interessos dels candidats municipals i els dels partits polítics. L’enfrontament entre institucions avança amb la vista posada en les eleccions catalanes i les generals, i agita els corresponents electorats. Convergència pretenia atorgar el protagonisme de la campanya als seus alcaldes i candidats locals. La seva estratègia inicial passava per fer servir la figura d’Artur Mas com a valor afegit, però el president, que va relegar el debat sobiranista en els seus primers actes a favor del discurs social, ha anat virant les seves intervencions a còpia de decisions judicials, declaracions ministerials i polèmiques policials. Unió, que defuig des del principi atorgar estatus de primàries a les municipals, segueix el fil de les rèpliques a José Ignacio Wert o Jorge Fernández Díaz.

El president de la Generalitat va afirmar ahir que “ni la llengua, ni la policia, ni les estelades haurien de ser problemes”, i va concloure que Catalunya necessita “força com a país perquè puguem fer el nostre propi camí sense haver d’agenollar-nos ni atemorirnos”. Des del Govern, s’afirma que els debats públics sobre qüestions de seguretat ciutadana són “un mal negoci”. De tota ma- nera, junt amb Artur Mas, el líder d’Unió, Josep Antoni Duran Lleida, va recordar al ministre de l’Interior que els “enemics” són els terroristes gihadistes i va demanar que “no es regategi” amb la informació de les policies. El president d’ERC, Oriol Junqueras, va denunciar des de Badalona que el PP “parla de convivència i s’esforça cada dia a trencar-la”.

El plet entre l’Estat i la Generalitat ha obert les portes de bat a bat i arrossega la resta de partits. A part de CiU i ERC, PSC i ICV han demanat la dimissió del ministre de Cultura i Educació per les seves declaracions sobre el català, així com explicacions al ministre d’Interior per la presumpta xivatada. El primer secretari dels socialistes, Miquel Iceta, es va declarar “escandalitzat” per la polèmica entre Generalitat i Ministeri de l’Interior, va demanar la compareixença al Congrés i va alertar de les conseqüències d’utilitzar el “sectarisme” entre partits en la lluita antiterrorista. Una altra cosa és el front de les estelades. Iceta va compartir la resolució de la Junta Electoral en què ordena que es retirin dels edificis públics, i va afir- mar que és “de fàcil compliment”.

De tota manera, queda lluny de la bel·ligerància del PP i Ciutadans. La líder dels populars a Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho, d’una banda, va defensar la Policia Nacional; de l’altra, va afirmar que “qui s’enfronta a la llei i a la democràcia acaba perdent” i va comptabilitzar com a derrotes les polèmiques sobre “el model lingüístic, les estelades i les corrides de toros”. A Ciutadans se senten “actors principals” de la demanda davant la Junta Electoral sobre les estelades i fan la seva pròpia bandera: “L’incompliment de les lleis posa en risc la seguretat jurídica i la convivència”. Per Societat Civil Catalana, penjar estelades als ajuntaments és “com si un municipi legalitzés la pena de mort a Espanya per majoria del ple. Això no significa que pogués executar delinqüents”, va afirmar el secretari de la junta de l’entitat, José Domingo.

Nombrosos ajuntaments es resisteixen a retirar les banderes malgrat la recomanació de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). El president de l’entitat, l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, sí que ha retirat l’estelada. També l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, encara que en tots dos casos s’han col·locat estelades sota els balcons de l’edifici consistorial. La majoria d’ajuntaments de CiU esperen a rebre el requeriment de la Junta Electoral per presentar al·legacions, encara que altres consistoris, com el de Celrà, es neguen a retirar-la. La federació nacionalista ha recorregut contra la decisió i esgrimeix la Constitució i la seva garantia de llibertat ideològica i llibertat d’expressió: “En la mesura que la bandera estelada no és contrària a la descripció de la bandera espanyola, ni és contrària al reconeixement estatutari de cap comunitat autònoma, no pot ser considerada una bandera il·legal”. Tampoc no la considera “partidista”: “No és propietat de cap formació política” i respon “a una demanda d’una gran part de la societat catalana, democràticament i constitucionalment legítima”. També recorda que les estelades fa mesos, anys, que són als balcons consistorials i ningú no se’n va queixar en les eleccions europees. Entre les ordres dels Mossos no hi haurà aquests dies la de retirar les estelades dels consistoris catalans.

www.lavanguardia.com