“S’hauria de tipificar com a delicte injectar dogmes a l’escola”

Hi havia una vegada un poeta tancat dins el cos i el cervell d’un científic. Jorge Wagensberg Lubinski (Barcelona, 1948), professor universitari, investigador, doctorat en Física, convençut enamorat del concepte renaixentista de l’home, ha publicat Alguns anys després (Ara Llibres), memòries d’infantesa i adolescència. Intens, ocurrent i respectat, qui va ser director del Museu de la Ciència i ànima del CosmoCaixa liderarà la seu de l’Hermitage a Barcelona.

La seva família és d’origen polonès, un oncle seu va arribar a Marsella caminant i la seva besàvia va morir a Auschwitz... La meva besàvia va morir en un camp de concentració. Per part del meu pare eren onze germans, vivien al sud de Varsòvia. La casualitat els va unir, a Barcelona.

La casualitat, sempre present a la seva vida. Com es porta un científic amb l’atzar? A l’inici de la ciència l’atzar va quedar acorralat, després amb la mecànica estadística i la quàntica la ciència va pactar amb l’atzar. Veiem com això cristal·litza en forma de probabilitat.

I amb la teoria del caos... Amb ella s’admet, definitivament, que l’atzar pot decidir. Després, cadascú, en la seva vida, pot administrar la part que no depèn de casualitats i aprofitar els capricis de l’atzar.

Ha registrat molts efectes papallona en la seva vida? Els efectes papallona més importants en la vida d’una persona són els seus amics. De vegades depèn d’haver agafat o no l’autobús mitja hora abans...

Com era la comunitat jueva catalana de l’època? Poques famílies, ens coneixíem tots. Semblàvem un club. No érem gens practicants, anàvem junts de vacances i tots veníem d’històries de supervivència en èpoques turbulentes.

Va ser alumne de l’Escola Suïssa i el Liceu Francès i agraeix que mai no hagués d’assistir a classe de religió. No vull exagerar però cada vegada estic més convençut que l’escola no ha d’inocular dogmes ni creences.

Posem-nos d’acord en el que és creença... Un coneixement que la realitat no pot desmentir mai. Que està blindat i no admet crítiques. A les escoles es formen cervells molt tendres. Jo crec que fins i tot hauria d’estar tipificat com a delicte injectar dogmes en ments tan primerenques, des de les escoles.

Amb els anys haurà conegut científics creients. Sí, clar. Una important revista va realitzar una enquesta rigorosa i, efectivament, hi ha menys creients en la comunitat científica! I es veu que els físics són més creients que els biòlegs. El físic sempre vol unificar teories, és com anar buscant qualsevol via de sant Tomàs.

Ha tornat a la universitat. Vostè va ser professor a la UB de Teoria dels Processos Irreversibles. Sona apocalíptic. Dóna una mica d’ensurt perquè és l’excepció de la regla. Imagini una carambola de boles de billar... Si la filmes i la passes al revés no passa res. Una bola que va en direcció contrària no sorprèn. En canvi, si filmes al revés algú que es tira des d’un trampolí a la piscina la gent es posa a riure... Perquè la idea és absurda.

Té en el seu historial un centenar de treballs d’investigació de nom impronunciable sobre aerodinàmica, matemàtica, biofísica, microbiologia, paleontologia, entomologia, museologia científica i filosofia de la ciència. Quin vertigen! Sóc un dispers genètic. De petit mentre feia una cosa ja patia per la que no estava fent. Arribar per