La Vanguardia (Català-1ª edició)
Jornada negra per al transport a Barcelona
Una fallada informàtica paralitza 200 trens de Rodalies i afecta 80.000 viatgers El desastre s’agreuja amb una avaria a l’AVE i en dues línies del metro de la ciutat Els partits critiquen en campanya el Govern del PP per la falta d’inversió ferroviària
Els ordinadors del Centre de Control de Trànsit Centralitzat de l’operador Adif a Catalunya, ubicat a l’estació de França, van deixar de funcionar a primera hora d’ahir. Pel que sembla s’encenien i s’apagaven sols d’una manera molt inquietant. De manera que més de 200 trens es van aturar. El software es va bloquejar i va desencadenar el caos, en plena hora punta, al cor de l’àrea metropolitana de Barcelona. No és la primera vegada que es produeix una avaria d’aquestes característiques. De fet, el passat 17 de maig una altra fallada infor-
SOFTWARE BLOQUEJAT La caiguda del sistema central va obligar a aturar més de 200 trens
màtica va provocar una altra incidència similar. Però llavors la caiguda del sistema no va ser total. El sistema va poder funcionar d’una manera molt alentida. Les conseqüències d’aquest cas van ser molt menys rellevants. Tot i això, el que va passar ahir no va ser un simple episodi més, no va ser una altra jornada de retards ferroviaris. Ahir va haver-hi un ensorrament total.
Més de 200 trens de mitjana i llarga distància i sobretot de rodalia van deixar de rodar per les vies de tot el país entre les 6.25 i les 7.50. La major part del trànsit ferroviari català va quedar paralitzat. Es tracta d’un entramat de 134 estacions de rodalia, de més de 462 quilòmetres de vies, de línies saturades com l’R1 o l’R2 o en precari equilibri, com l’R3, amb una via única entre Vic i Montcada. Els problemes no es poden solucionar sempre a mà. El control informàtic és fonamental. Fonts del Ministeri de Foment van explicar a La Vanguardia que es va registrar un error tant al servidor principal com al secundari.
Les demores van ser de més
CAOS A LA XARXA Les demores van arribar a ser d’una hora i es van prolongar durant tot el matí
d’una hora, i es van prolongar durant tot el matí. Al voltant de 80.000 persones van començar a teclejar missatges per advertir que arribarien tard a la feina. D’una manera carregosa i tre- mendament quotidiana. Després es van enfadar. “De retards n’hi ha cada dia, però...”. “Sí, has de sortir de casa amb quinze o vint minuts de marge per assegurarte que arribaràs a l’hora”. “De ve- gades ni amb vint minuts extra arribes a l’hora”. “Jo tinc un centre d’estètica a Vilafranca del Penedès, i no arribaré a temps per atendre les primeres cites; qui m’ho pagarà, això?”. A més, els panells informatius de les andanes no funcionaven, de manera que la gent no sabia a quin tren havia de pujar. La megafonia tampoc no ajudava gaire. Només repetia que els panells informatius no funcionaven, “i, a sobre, si preguntes res als revisors et diuen que és millor buscar-se la vida d’una altra manera, que no saben quan tot funcionarà amb normalitat. És una vergonya!”.
Abans que acabés el matí, el
conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va reclamar una vegada més el traspàs total de les competències del servei de Rodalies. “Tot el sistema de Rodalies és un desastre –va dir el conseller–. L’Estat no està atenent la prestació del servei a Catalunya. Durant massa anys ens han maltractat moltíssim. Ara veuen que això els col·lapsa. I també veuen que l’opinió pública i el Govern estan dient prou. Aquí l’administració ha de ser contundent. O es presta correctament el servei o se sanciona aquesta companyia i, si cal, es rescindeix el contracte. La gestió integral de Rodalies per part de la Generalitat garantiria un servei d’excel·lència, com el dels FGC o el metro”. I després Santi Vila va utilitzar termes com inadmis-
INCIDÈNCIA AL METRO... Més de 300 persones surten dels combois de les línies 9 i 10 pels túnels ...I TAMBÉ A L’AVE Dos-cents passatgers que venien de Marsella, atrapats als accessos a Sants
sible, negligència, deficiència...
L’Adif, responsable de la infraestructura, va anunciar l’obertura d’un expedient a Schneider, l’empresa subministradora dels serveis informàtics del centre de control. Felix Martín, director de Rodalies de Renfe, que és qui opera el servei, va reclamar que fallades com les d’ahir no es tornin a succeir, i va demanar disculpes a la gent un munt de vegades. I al llarg del matí, abans que es recuperés la normalitat, no van ser pocs els candidats a l’al- caldia de Barcelona que van aprofitar la circumstància per incorporar el tema a la campanya electoral.
Mentrestant creixia la indignació entre els usuaris de Rodalies. Tothom arribava tard a algun lloc. Ningú no sabia quan es reestabliria el servei, quan arribaria el seu tren, quan podria atendre les seves obligacions... El retorn a la normalitat va durar bona part del matí. Els passatgers, almenys, sabien si el comboi que veien arribar era el seu o un altre. El problema era que la gent travessava l’estació de Sants buscant les andanes habituals mentre pensaven les seves coses, sense adonar-se que alguns panells informatius indicaven que els panells de vies i horaris no funcionaven. Després, a l’andana habitual, trigaven una estona a adonar-se que tots els trens que s’anunciaven en realitat ja havien sortit feia molta estona.
Per saber on es dirigien els trens que obrien les portes al seu davant havien d’entrar als vagons i mirar els leds vermells que hi ha a l’interior. El problema és que a la major part dels vagons aquests llums només indiquen l’estació de destinació final i la pròxima parada, i no tots els usuaris del servei de Rodalies tenen un coneixement exacte del mapa ferroviari català. Tots aquests detalls contribuïen a encendre els ànims de la gent, a alimentar la creixent indignació. A més, segons explicaven els ciutadans, els revisors de Renfe els deien que estiguessin atents a la megafonia, però el cert és que la megafonia amb prou feines es feia notar, i quan va trencar el silenci ho va fer per dir a la gent que no fes cas dels panells informatius, que estaven avariats. Cada vegada que la megafonia de l’estació de Sants emetia aquest missatge la gent s’enfadava encara més.
I, de sobte, dues dones que hi ha en un comboi criden a un home a l’andana: “És aquest, corre! puja puja!”. Però l’home en qües-
tió insisteix a fer un altre cop d’ull als panells informatius que no funcionen, com si li haguessin de corroborar la veritat... L’home dubta, i quan es decideix les portes del tren se li tanquen davant del nas. La ciutadania està molt acostumada que el tren habitual de cada dia els faci una mala passada. A les andanes expliquen que cada dia es lleven quinze o vint minuts abans per assegurarse no fer tard i no tenir cap problema amb el cap de la feina. Però de vegades aquest marge és insuficient. “M’he passat un munt de temps aturat a Parets del Vallès i a l’estació em deien que busqués una altra manera d’arribar a Barcelona... i què dimonis faig jo a Parets del Vallès”. “Perdó, jo és que vaig al Canadà, algú sap si ve el tren? És que no vull perdre el bitllet, quant temps puc trigar a arribar a l’aeroport si surto ara a buscar el bus?”. “I a sobre és que no et donen cap informació, no deien l’altre dia que havien d’invertir-hi no sé quants milions?”. El pla de millora de Rodalies anunciat per la ministra Ana Pastor preveu una inversió a Catalunya de 118 milions d’euros.
En realitat va ser una jornada molt fosca per al transport públic. Els problemes no van acabar aquí. Tres-cents passatgers que viatjaven en les línies 9 i 10 del metro van haver d’abandonar els combois i travessar els túnels després que es produís una avaria en el que TMB anomena “el sistema de control de trànsit”. Per acabar-ho d’adobar, al migdia, un AVE procedent de Marsella es va avariar al túnel de l’estació de Sants. Els seus dos-cents passatgers van ser traslladats a un altre tren, mitjançant passarel·les, dues hores més tard. Més retards acumulats.
Les coses no van tornar a funcionar més o menys fins ben entrada la tarda.