Un gest de reconciliació

EL 27 d’agost del 1979, lord Louis Mountbatten va sortir amb el seu iot, el Shadow V, amb diversos membres de la seva família. L’oncle de la reina Elisabet II, que havia estat l’últim virrei de l’Índia, passava cada any part de les seves vacances al comtat irlandès de Sligo, a Mullaghmore, gairebé a la frontera amb Irlanda del Nord. Quan era a poca distància de la costa, després d’haver passat un dia pescant llagostes a alta mar, un comando de l’IRA va fer esclatar una càrrega explosiva col·locada a l’embarcació, que va ser activada a distància. A més de lord Mountbatten, van morir el seu nét de catorze anys i un amic de quinze. L’endemà va morir com a conseqüència de les ferides la consogra del diplomàtic, la baronessa vídua de Brabourne. Era la primera vegada que l’IRA assassinava un membre de la família reial britànica.

Ahir Carles d’Anglaterra va retre un emotiu homenatge al seu besoncle a Sligo, mentre declarava que en

DIRECTOR aquell moment era incapaç d’imaginar-se que un dia es podria arribar a un acord per girar full després de tants anys de violència a Irlanda del Nord. La visita era la continuació de la històrica encaixada entre el príncep de Gal·les i el líder del Sinn Féin, Gerry Adams, que era un destacat dirigent del moviment republicà irlandès quan l’IRA va matar el seu padrí. Dimarts, quan es van trobar l’un davant de l’altre, es van mirar als ulls, es van donar la mà i van parlar durant quinze minuts.

La política també és l’art d’administrar els gestos, i en vint-i-quatre hores s’ha fet un nou pas en la reconciliació entre comunitats a Irlanda del Nord, disset anys després dels acords de Divendres Sant. Les ferides encara continuen obertes, fins al punt que hi ha hagut manifestacions contra la trobada, però la força del gest convida a l’esperança.