Contra les mans llargues

Les periodistes franceses proposen d’identificar els polítics autors de tracte discriminatori i vexatori

Una quarantena de conegudes periodistes franceses han publicat recentment el manifest Mans quietes, que denuncia el tracte sexista que reben freqüentment dels polítics. Ara un partit ecologista ha proposat com a solució que es divulguin els noms dels polítics insolents per poder sancionar-los.

Fa dues setmanes, quaranta conegudes periodistes franceses van publicar el manifest Mans quietes, que va ser portada al diari Libération, per denunciar el tracte sexista que freqüentment reben dels polítics. Ara, el partit ecologista francès Europe Écologie-Les Verts proposa conseqüències pràctiques: que es divulguin els noms dels insolents. El partit proposa a les periodistes que identifiquin davant la seva direcció “eventuals actituds sexistes d’electes ecologistes”, a fi de procedir a “sancions” quan les denúncies es comprovin.

“La por de ser denunciat públicament és l’única amenaça que permetria fer evolucionar els comportaments”, explica Hélène Bekmezian, del diari Le Monde, una de les signants del manifest, que pretenia denunciar més “un ambient” que les “deu o quinze” persones descrites per la denúncia.

Entre els comentaris exposats, el manifest explicava el cas d’un conseller ministerial no identificat que a la tornada de les vacances preguntava a les periodistes si la seva morenor

El 80% de les dones franceses es declaren víctimes cròniques de pràctiques sexistes, segons un informe

era “veritablement integral”, o el d’un “amic del president” que “considera l’interès de les periodistes segons la figura del seu bust”, passant per tota mena de comentaris, proposicions i insinuacions de mercadeig d’informació a canvi d’atenció.

“Crèiem que després de l’escàndol Strauss-Khan” –l’obsés líder socialista i excap de l’FMI temut per totes les periodistes ja molt abans de l’assalt a la cambrera de Nova York que va posar fi a la seva carrera– els costums masclistes eren en la via d’extinció, però mentre la política estigui majoritàriament en mans d’homes heterosexuals, principalment sexagenaris, res no canviarà”, deien.

Les dones periodistes presentaven que les condicions de la seva feina són“molt privilegiades en comparació amb la majoria de les franceses”, però “el fet que aquestes pràctiques idènti- ques a les que hi ha cada dia al carrer, les fàbriques o les oficines, impliquin els càrrecs electes de la República encarregats d’elaborar la política, ens porta a denunciar-les”, deien.

L’observació és molt encertada, segons es desprèn de l’informe que el Govern francès va rebre el març passat a partir d’una enquesta sobre una mostra de 15.000 dones, el 80% de les quals es declaraven víctimes cròniques de pràctiques sexistes, i descrivien un ventall d’agressions que comencen per detalls com que les abordin pel nom de pila (a França, la distància entre el tu i el vostè i tot el que comporta encara es manté) o ser objecte dels comentaris següents: “És pitjor que un home”, “Qui és, aquesta Barbie?”, “Deixa-la, deu tenir la regla” o “No sap fer res més que pintar-se les ungles”.

El sexisme funciona com “un formidable instrument per excloure les dones de l’esfera professional”, amb “efectes demolidors sobre la confiança en una mateixa i en els rendiments”, assenyalava l’informe.

El fenomen sexista sol ser “difícil de detectar”, deia, “perquè els estereotips estan tan interioritzats que això els converteix en invisibles”.