La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un espia grec al Bàltic
Ianis Varufakis ha explicat en una entrevista a The New York Times Magazine que va gravar la reunió de l’Eurogrup celebrada a Riga el 24 d’abril passat, una cimera en què els ministres de Finances dels països de l’eurozona van atacar sense pietat les teories del seu homòleg grec.
El ministre de Finances grec, Ianis Varufakis, va gravar la reunió de l’Eurogrup de Riga el 24 d’abril passat, segons explica en una entrevista a The New York Times Magazine publicada aquesta setmana. La reunió dels ministres de Finances europeus es va convertir en un assetjament sistemàtic a les teories de Varufakis i va derivar en el relleu temporal del ministre en les negociacions directes amb Brussel·les per arribar a un pacte sobre el deute del país hel·lè.
Tal com afirma Suzy Hansen, autora de la publicació dels Estats Units, Varufakis reconeix haver gravat la reunió, però assumeix que no pot revelar-ne el contingut, atenint-se a les regles de confidencialitat que regeixen les reunions de l’Eurogrup. Va ser després d’una de les trobades a Riga quan el ministre i economista grec va llançar a través de Twitter el críptic missatge sobre l’odi. “Són unànimes en el seu odi cap a mi. I jo dono la benvinguda al seu odi”, va tuitejar Varufakis. En l’entrevista a The New York Times Magazine, aclareix que el seu missatge no anava dirigit als seus col·legues de l’Eurogrup, sinó als periodistes. “Els mitjans van entrar en una dinàmica d’ofuscació i mentides, de les quals estic segur que no són els únics responsables”. I afegeix: “Sembla que hi va haver filtracions que no eren conformes al que va succeir realment. Van dir que em van maltractar, que em van insultar, que perdia el temps. Nego tota aquesta informació”.
L’enfrontament entre Atenes i els seus socis europeus va adquirir un caire gairebé personal durant la reunió de Riga, segons va informar la corresponsal Beatriz Navarro, i Varufakis es va convertir en el blanc de nombroses i afilades crítiques per part dels seus col·legues europeus davant la falta d’avenços en la negociació.