La Vanguardia (Català-1ª edició)
Serenitat i bellesa
Una escultura de Jaume Plensa domina la biennal d’art públic que s’obre avui a Holanda
Quatre oms centenaris i arbustos que intensifiquen la verdor primaveral fan la cort a Duna, un cap de dona amb els ulls tancats de set metres d’alt que l’artista Jaume Plensa ha instal·lat a l’albereda Apollolaan d’Amsterdam.
Quatre oms centenaris i arbustos que intensifiquen la verdor primaveral fan la cort a Duna, escultura de Jaume Plensa (Barcelona, 1955) a l’albereda Apollolaan, Amsterdam. Es tracta d’un cap de dona de 7 metres d’alçària amb els ulls tancats. No dorm, medita. Convida a reflexionar que “la bellesa la tenim amagada dins”, com diu el mateix Plensa. La imatge al seu torn és un joc visual que, de lluny, es percep com un volum rodó i de prop és un volum pla que no correspon amb la realitat. Duna ocupa el lloc d’honor a l’exposició internacional d’escultura d’Amsterdam ArtZuid. Duna s’assembla als retrats d’alabastre de Jaume Plensa que s’exposen en aquest moment a la Biennal de Venècia i la que hi ha a la platja de Botofaga a Rio de Janeiro.
Obres d’artistes com Georg Baselitz, Tony Cragg, KAWS, John Chamberlain, Per Kirkeby, Georg Herold, Mimmo Paladino, Markus Lupertz, Hans Josephsohn, Thomas Houseago, Klas Gubbles o Domenico Bianchi van omplint la distància d’uns metres a uns d’altres la ruta que es compon de 18 espais amb grups d’escultures monumentals. Cada grup compta amb un especial punt de concentració i en total són 7. El criteri pel qual han estat escollides és la seva verticalitat.
Aquesta biennal, que s’organitza des del 2008, s’estén en una longitud de dos quilòmetres i mig a la zona sud de la ciutat. Rudi Fuchs, antic director del Stedelijk Museum, ha utilitzat tots els seus contactes del món artístic per realitzar l’exposició.
Hi ha obres de Georg Baselitz, Tony Cragg, KAWS, Per Kirkeby o Markus Lupertz, entre d’altres artistes
Maarten Bertheaux, que també va treballar al Stedelijk Museum, col·labora en el disseny i distribució de les obres. Per a aquesta versió ArtZuid, com ex- plica Fuchs, “no s’han utilitzat imatges tretes dels museus per fer una exposició a l’aire lliure, sinó que ja van ser creades per a llocs públics”.
Apollolaan i Minervalaan són avingudes traçades per Berlage, arquitecte urbanista, que va utilitzar d’una manera molt pròpia el maó i que ArtZuid vol destacar i l’altra part ocupada per l’exposició és Zuidas (Eix Sud) una zona més nova que se situa entorn del World Trade Center i una estació de ferrocarril. Aquí han crescut uns gratacels amb ambició d’arribar a ser un petit Manhattan i algun dia el centre del país.
La princesa Beatriu inaugura avui l’exposició, que estarà oberta fins al 22 de setembre. L’empresa que col·loca les escultures s’hi escarrassa. Quatre treballadors d’uniforme verd han baixat de la grua per dinar. “Què els sembla?”, pregunto. “Aquesta és la més bonica”, diuen assenyalant l’obra de Plensa.
La mateixa afirmació, encara que més fonamentada amb arguments, és la resposta que ha donat Rudi Fuchs: “Vaig triar l’escultura de Jaume Plensa perquè m’agrada molt. Un cap fantàstic realitzat amb un disseny il·lusionista. És fascinant i sorprenent alhora, per la seva mida també i queda tan bonica entre els arbres”.
Si Duna impressiona per la seva bellesa, els Mickey Mouse de KAWS, una artista dels EUA que s’ha dedicat a multiplicar joguines, criden l’atenció per la seva omnipresència.