Els temes del dia

El caos viscut ahir en el transport públic de Barcelona; i l’augment de les desigualtats econòmiques.

EL caos que es va viure ahir en el transport públic de Barcelona i la seva àrea metropolitana va passar de mida. A primera hora, una avaria tecnològica al centre de control d’Adif va afectar 200 trens de Rodalies i més de 80.000 usuaris, amb retards de fins a una hora i, com a conseqüència, un col·lapse a les entrades a Barcelona. Una altra avaria mecànica va paralitzar al migdia un AVE procedent de França quan es trobava a 400 metres de l’estació de Sants per la qual cosa, després de dues hores d’espera, els viatgers van haver de caminar aquesta distància per l’interior dels túnels. Finalment, a primera hora de la tarda, una fallada en el sistema de control de trànsit de TMB va deixar sense servei les línies 9 i 10 del metro i uns 300 viatgers van ser desallotjats també pels túnels. Una estampa, la de viatgers arribant a les estacions caminant entre les vies, que no es correspon amb una ciutat del nivell de Barcelona. Els responsables d’aquest monumental desgavell han de retre comptes als ciutadans.

Encara que les contingències tenen a veure amb diferents gestors i que els serveis que presten l’AVE i el metro tenen, en general, un nivell acceptable –la qual cosa no és per descomptat el cas de Rodalies–, el cas és que la cadena d’avaries i de fallades va deixar amb l’ai al cor la capital catalana i la seva àrea metropolitana, amb la consegüent pèrdua en hores de feina i la indignació dels usuaris, tot això en vigílies d’unes eleccions municipals que s’anuncien tan ajustades com transcendents per al futur.

La qüestió ve de lluny, especialment en el cas de Rodalies. L’endèmic dèficit d’inversions en el servei situa el sistema de transport públic per ferrocarril a un pas del col·lapse setmana rere setmana. La paciència dels usuaris, que suporten cívicament i estoicament avaries, fallades, incomoditats i retards, es troba des de fa temps al caire de l’esgotament, mentre els successius governs miren cap a una altra banda, repartint engrunes en lloc d’afrontar per sempre el problema de fons, com ja s’ha fet en altres ciutats espanyoles on el transport públic funciona amb eficiència notable. El servei Rodalies de Barcelona, com el del metro o els Ferrocarrils de la Generalitat, hauria de ser una qüestió d’Estat per la influència que té en el desenvolupament econòmic i en el benestar dels ciutadans. No ha estat així a Rodalies perquè s’ha preferit invertir financerament en opcions com l’AVE, i ara es paguen les conseqüències d’unes polítiques equivocades, amb jornades tan inacceptables com la que es va viure ahir als túnels de la capital catalana.

El Govern de la Generalitat va exigir immediatament a Foment, que és qui ha de pressupostar les inversions, a Renfe, concessionària del servei de Rodalies, i a Adif, responsable d’executar els projectes, explicacions per la crònica cadena d’avaries, mentre els líders sobiranistes s’afanyaven a esgrimir la independència com a solució al problema. Poques hores després, era el metro, que depèn de les autoritats municipals, el que registrava una avaria similar a la de Rodalies.

El que va passar ahir en el sistema de transport públic per ferrocarril i les conseqüències en tot el trànsit públic i privat a Barcelona i els seus voltants clama al cel. No n’hi ha prou amb bones intencions ni paraules de comprensió del problema. Ha de ser tractat com una qüestió d’Estat, d’una vegada per sempre, i resolt amb urgència. I els responsables han de retre comptes de la seva clamorosa ineficàcia davant la ciutadania.