La Vanguardia (Català-1ª edició)
Caça de bruixes a l’Equador
La polèmica llei de Mitjans continua asfixiant la llibertat de premsa a l’Equador. Lluny de l’objectiu de democratitzar la informació, la norma s’ha acabat convertint en una eina de pressió del Govern de Rafael Correa als periodistes crítics, que comencen a optar per l’autocensura per no tenir problemes. L’enèsim episodi provocat per aquesta llei aprovada el 2013 afecta el diari La Hora i exemplifica l’assetjament que pateixen els mitjans, que poden ser sancionats pel que diuen... i també pel que no diuen.
La Superintendència de Comunicació, transformada en la institució dedicada a caçar les bruixes que sobrevolen la revolució ciutadana de Correa, acaba de multar La Hora per no haver informat d’un acte de l’alcalde de la ciutat meridional de Loja, el correista José Bolívar Castillo. L’alcalde va denunciar el diari davant l’organisme per “omissió deliberada i recurrent de la difusió de temes d’interès públic”, segons indica la llei.
El diari, que competeix pel tercer lloc en difusió nacional i és el que té més influència en les regions, ja ha rebut una dotzena de sancions i ha pagat més de 12.000 euros de multa per diferents motius, alguns de basats en arguments tan fràgils com la utilització d’una paraula o una altra. Tot i això, els editors de La Hora han dit prou i es neguen a pagar la multa de 3.200 euros per no haver cobert l’acte de l’alcalde, que va consistir en una espècie de discurs de l’estat del municipi que els ajuntaments han de celebrar una vegada a l’any.
“Cobríem puntualment la gestió de l’alcalde, però en aquest cas vam decidir no publicar-ho; primer per l’hora de tancament, però també perquè s’acaba convertint en un esdeveniment festiu per autopromocionar-se, i tot el que havia de dir l’alcalde ja havia estat recollit anteriorment pel diari”, explica per telèfon des de Quito el jove director de La Hora, Luis Eduardo Vivanco, que té 31 anys i és membre de la família propietària del rotatiu.
El diari, que es defineix com a “liberal agnòstic”, s’ha declarat “en resistència” i ha demanat a la justícia la suspensió cautelar de la sanció. Vivanco assegura que pensen “mantenir la resistència fins al final” i estan disposats a portar el cas davant el Tribunal Interamericà de Drets Humans perquè entenen que es tracta d’una “batalla de l’ofici periodístic”.
Fins ara l’únic precedent en què la llei de Comunicació havia estat esgrimida per haver qüestionat la nopublicació d’una notícia va tenir com a denunciant ni més ni menys que Correa en persona. El maig del 2014 es va queixar que El Universo, El Comercio i La Hora, els tres principals diaris de l’Equador, només havien escrit notícies breus del seu viatge oficial a Xile. De tota manera, la superintendència inquisitorial no es va pronunciar mai.
En els gairebé dos anys de vigència, la llei de Mitjans ha sancionat humoristes gràfics, columnistes, redactors, caps de redacció i editors. El discurs d’esquerres que enarbora Correa queda en qüestió quan ataca la llibertat d’expressió. “És un populisme totalitari vestit de progressisme”, assegura Vivanco, que recorda que Correa sempre diu que la premsa crítica és “el pitjor enemic de la revolució”.
En els seus més de vuit anys de mandat, el president ha deixat clara la seva baixa tolerància a la crítica. L’últim exemple va ser el Primer de Maig passat, quan al pas de la seva comitiva un jove de 17 anys li va fer botifarra. Correa va recriminar el gest al noi, que després va denunciar que el mandatari l’havia agafat del coll i li havia dit: “Aprèn a respectar, noiet malcriat! Sóc el teu president!”. La premsa opositora va recollir aquesta versió, cosa que va provocar la indignació i el desmentiment de Correa, que va negar haver agredit el jove i va sostenir que simplement li havia recriminat: “Per què ho fas, això? Per què faltes al respecte al president?”. Una altra vegada dues versions... però només una és legal.
Pel president Correa, la premsa crítica és “el pitjor enemic de la revolució”