Danys col·laterals

El caos ferroviari ofega el missatge del PP a Catalunya i alimenta CiU i ERC Rajoy manté la pugna a la plaça de toros de València entre el ‘Ritaleaks’ i la fiança de Rato Sánchez passa de la fredor de Susana Díaz a l’acostament de Podem i Ciutadans

Isabel Garcia Pagan “Tenim vint-i-quatre hores per no equivocar-nos”. És la frase entre els equips de campanya que disparen avui els seus últims cartutxos. Després hi ha els elements sobrevinguts: la crònica d’un col·lapse ferroviari anunciat, la confirmació de la condemna a un exconseller d’ERC per contraban de tabac o la fiança milionària al referent econòmic del PP imputat per delictes fiscals i blanqueig de capitals perquè el jutge li desbloquegi els comptes. Última missió, limitar els danys col·laterals.

El retorn del català emprenyat, a bord d’un tren amb retard permanent i/o avariat, pot arruïnar el compte de resultats del PP a Catalunya, per molt que Alicia Sánchez-Camacho s’esforci a acusar la Generalitat de “deslleial” i faci bandera que el Govern de Mariano Rajoy fa la inversió “més gran que s’ha fet mai” i posa solucions sobre la taula mentre que els “altres només critiquen”. Les cues i reclamacions a les estacions van ofegar els missatges dels candidats del PP català i van alimentar el discurs de la resta de partits catalans, començant pels que plantegen les eleccions municipals com a primàries del 27-S. “La solució per a Rodalies és la independència”, “la independència és una necessitat”, va ser la frase del dia d’Oriol Junqueras. I davant la confirmació de la condemna de 4 anys a l’exconseller Ausàs per contraban, els republicans van marcar distàncies emfasitzant que quan va delinquir ja estava fora del partit.

Els trens i els atacs del PP, amb el ministre Jorge Fernández Díaz al capdavant i l’aparició en campanya de la monja dominica Lucía Caram també van donar aire a CiU, que afrontava el compte enrere de la campanya a Barcelona en un mar de dubtes arran de la mobilització que envolta Ada Colau. La federació nacionalista va marcar dimecres un perfil social de bracet de sor Lucía i l’alcalde Xavier Trias es va permetre ahir rebatre el seu principal enemic al Govern central, el ministre de l’Interior: “Ell és més de Rouco Varela i jo del papa Francesc”. Després va arribar l’avaria en les línies de metro i es van socialitzar

EL SUPREM ERC es desvincula de l’exconseller Ausàs, condemnat a quatre anys de presó per contraban

els disgustos ferroviaris cap a Transports Metropolitans de Barcelona. Mentrestant, el paper del president de la Generalitat se centra no només a mantenir la tensió amb el Govern central, sinó també a alertar dels costos per al procés sobiranista dels vots destinats als qui despleguen “falsos discursos progressistes”. Per cobrir tots els flancs, el líder d’Unió, Josep Antoni Duran Lleida, es va mantenir ferm a reclamar estabilitat per als governs municipals i reivindicar les estratègies locals de CiU per generar ocupació.

Els populars es neguen a atorgar la consideració de primàries sobiranistes a la cita amb les urnes de diumenge, però sí que esgrimeixen que el partit les planteja com una primera volta de les generals per a Mariano Rajoy. A Madrid, els estrategs del PP tenen tots els ulls posats a la rereguarda i l’horitzó en les eleccions generals.

L’‘EFECTE CARAM’ Trias replica al ministre Fernández: “Ell és més de Rouco Varela i jo del papa Francesc”

Els missatges del cap de l’Executiu central presumint d’acció de govern sonen una mica anodins –encara que s’atrevís fa uns dies a sostenir que “ja ningú no parla de l’atur”– i l’èmfasi es concentra a alertar de les plagues que arrossega una alternativa anti-PP. Els populars s’han oblidat del PSOE i concentren els atacs en els partits que poden exercir de frontissa i poden amargar-los la dolçor de la victòria, encara que sigui per la mínima. El discurs de la por ha acabat per engolir la tradicional crida al vot útil. Les dades macroeconòmiques acompanyen el PP, però no permeten donar lliçons.

L’exemple el donava ahir la OCDE i també Eurostat, l’oficina europea d’estadística, amb les xifres de riquesa regional dels 28 estats membres al tancament del 2013. Segons Eurostat, la renda per càpita a Espanya va ser de

Enric Juliana 25.000 euros, cent menys que l’any anterior i per sota de la mitjana europea, i confirma les desigualtats entre comunitats: Madrid se situa al capdavant amb una renda per càpita de 34.000 euros anuals, seguit pel País Basc, Navarra i Catalunya, amb 29.400 euros. Extremadura es queda a gairebé la meitat exacta que Madrid: 17.200 euros. Unes desigualtats a què s’aferra el programa electoral de Podem, que planteja l’harmonització fiscal entre les comunitats autònomes, i fins i tot Albert Rivera, president de Ciutadans, que defensa la supressió del concert econòmic basc i navarrès i la incorporació d’aquestes comunitats en el sistema de finançament comú.

El PP s’enfronta a una maniobra de flanc dels partits emergents amb les polítiques socials i la corrupció. Rajoy va tancar ahir la jornada a València, a l’ombra de Rodrigo Rato i la investigació sobre Rita Barberá, per les seves despeses de luxe a l’Ajuntament. Reconeguts alguns “errors” per part del president, el repte del PP era exhibir, almenys, la mateixa capacitat de convocatòria que el PSOE a la plaça de toros de València i contenir el corrent de canvi a què s’aferren PSOE, Podem i Ciutadans.

Per la seva banda, els socialistes esgoten els mítings sense res a perdre i obrint els braços a les consideracions de Ciutadans i Podem, que assumeixen que els socialistes són un aliat més natural a partir de diumenge, per exemple, per evitar que Barberá sigui alcaldessa. Amb la substitució dels partits regionalistes com a muleta dels governs del PP per les formacions de Pablo Iglesias i Albert Rivera, els socialistes esperen que la balança es decanti cap al roig.

La temperatura va tornar a pujar ahir al PSOE, després de la panna de glaç de l’obligada etapa andalusa coberta per Pedro Sánchez i Susana Díaz. El secretari general socialista es va fer acompanyar de Felipe González en la seva primera i última incursió a la campanya i va posar-hi el coll a Extremadura, on Guillermo Fernández Vara podria descavalcar el baró roig del Partit Popular, José Antonio Monago, amb una aliança d’esquerres. Dubtes i més dubtes.

http://goo.gl/neUzY1