Finançament autonòmic

Entre les ofertes electorals registrades a la campanya electoral han sovintejat els compromisos d’abaixar imposats en l’àmbit municipal, especialment per candidats del PP. No hi ha hagut, en canvi, un debat digne d’aquest nom sobre finançament autonòmic, malgrat que també se celebren comicis en la majoria de les comunitats. L’excepció ha estat la del líder de Ciutadans, Albert Rivera, que ha proposat la desaparició del sistema fiscal específic del País Basc i Navarra, el concert i el conveni, i la integració de les dues comunitats en el règim comú.

Rivera, que en aquesta qüestió segueix els passos d’UPyD, que des de fa temps defensa aquesta mateixa idea, amb la proposta es juga bona part del suport que el seu partit pogués tenir a Euskadi o Navarra, on la qüestió de la Hisenda i el règim fiscal propis tenen un aval social unànime. A Pamplona, el PP ha reaccionat ràpid atacant la proposta de Rivera. Era una oportunitat llaminera per evitar la fuga de qualsevol vot cap a Ciutadans, i no l’han volguda perdre.

Els partits i les institucions tenen pendent la revisió de l’actual model de finançament autonòmic, que s’hauria d’haver fet per al 2014, però que s’ha endarrerit. Les veus que han reclamat el canvi s’han sentit tota la legislatura i han procedit de comunitats de tots els colors polítics, des d’Aragó o València, governats pel PP, a Andalusia o Canàries, gestionades pel PSOE i Coalició Canària, respectivament. Totes aques- tes i també d’altres es consideren perjudicades. I què cal dir del malestar català amb el model que el 2009 es va aprovar amb la benedicció dels qui llavors governaven a Catalunya.

Quan s’afronti la renovació, Rivera tindrà l’oportunitat de posar sobre la taula la seva proposta, en vista del paper que les enquestes anuncien per al seu partit. No trobarà, però, gaire suport per tirar-la endavant, ni al PP, Rivera no trobarà gaire suport per a la desaparició del concert basc i el conveni navarrès partit que, amb José María Aznar a la presidència, va aprovar el caràcter indefinit del concert, ni al PSOE. Suprimir el concert no aconseguirà el més mínim suport en els dos grans partits, però una altra cosa és la determinació de la quota, la quantitat que el País Basc ha de pagar anualment a l’Estat. Aquí sí que hi hauria d’haver marge per a la discussió, encara que a Iñigo Urkullu no li agradi, perquè, al final, això es traduiria en haver de pagar més.

Els nacionalistes bascos s’han mostrat distants quan des de les institucions catalanes han plantejat qüestions relacionades amb el canvi de finançament. Amb actitud freda els han desitjat èxit, sempre que el canvi no interfereixi en el model basc.