La Vanguardia (Català-1ª edició)
González recorda que Díaz va assolir idèntic suport que Cameron i Tsipras
L’expresident fa una proclama a favor de l’enfortiment de les institucions
La campanya electoral socialista va escenificar ahir una mena d’equilibri de forces en la lluita interna que mantenen Pedro Sánchez i Susana Díaz al PSOE. Després d’una breu però molt significativa parada a la localitat sevillana de Dos Hermanas –cor del socialisme andalús i santuari del felipisme– i del míting a Alcalá de Guadaíra –l’única vegada aquesta campanya en què Sánchez ha coincidit amb Díaz–, on segons fonts socialistes presents a la trobada es va evidenciar que “tots els ponts entre els dos estan trencats”, el secretari general del PSOE va protagonitzar un míting calorós ahir a la tarda a la plaça de toros de Càceres, davant uns 6.000 entusiastes que no van aconseguir omplir-la, amb l’expresident Felipe González com a gran estrella convidada.
El líder dels socialistes extremenys, Guillermo Fernández Vara –amb grans expectatives de victòria aquest diumenge–, va aprofitar l’ajornament del judici a Caracas, on l’expresident defensarà un opositor veneçolà, per portar González al seu terrer. Que també és en bona mesura el seu, ja que Vara va presentar l’expresident espanyol com “un sevillà que viu bona part del seu temps entre Guadalupe i Alía”. I Susana Díaz, per la seva banda, va tornar a fer ahir campanya fora d’Andalusia: a Alacant, amb el líder dels socialistes valencians, Ximo Puig, just el dia en què Mariano Rajoy encapçalava el cartell a la plaça de toros de València on ja va actuar Sánchez dissabte passat.
El líder del PSOE va exhibir així ahir el suport de l’expresident. No obstant això, i com sempre que intervé en un acte, González es va endur tot el protagonisme.
“Sóc un vell, però amb un peu a l’estrep!”. Amb 73 anys, i amb un marcapassos que li ha posat una altra vegada el motor a plena revolució, segons va dir, en to de broma, González va dissertar durant gairebé una hora sense perdre l’alè. Com sempre, va parlar dels seus llargs viatges, de les seves velles anècdotes amb Olof Palme i va narrar les seves batalletes d’avi. Però, com sempre també, va enviar diversos missatges contundents que al PSOE són rebuts com la paraula de Déu.
Així, va començar parlant de “la pinça”, aquella amb la qual el 1995 l’estrenyien José María Aznar i