La Vanguardia (Català-1ª edició)
La batalla de Sant Vicenç
Iñaki Ellakuría Davant el casal d’avis Can Ros, un grup de jubilats debaten vivament. En ser interromputs per l’enèsim periodista que ronda aquests dies per Sant Vicenç dels Horts –mai aquest municipi no havia rebut tanta atenció mediàtica (avantatges o peatges de tenir com a alcalde Oriol Junqueras)– el miren primer amb desconfiança; però no triguen a opinar sobre el líder republicà.
“És un bon paio, molt educat, però no apareix mai per l’Ajuntament, ni va als plens”, lamenta en Francisco, un veterà militant comunista.
La resta del grup assenteix amb el cap, mentre assenyala el cartell electoral del candidat del PSC: la imatge d’una cadira buida és acompanyada per la llegenda “L’alcalde que no hi es”.
Provocadora campanya que sembla haver arribat a una part dels ciutadans d’aquest municipi, vell bastió del PSUC i d’ICV, on l’atur –un 20%, el més alt del Baix Llobregat– ja s’ha convertit en tot un problema estructural.
El PSC sap, a més, que el 24-M es dirimeix a Sant Vicenç dels Horts alguna cosa més que l’alcaldia. Dimecres va ser Carme Chacón qui va acompanyar el jove candidat, Miguel Comino, i avui és Miquel Iceta qui passeja pel centre del poble per cridar l’atenció sobre les “peculiaritats” de Junqueras.
Adverteix, per exemple, que al balcó de l’Ajuntament el republicà no té penjada l’estelada, malgrat que “predica tant”, com tampoc no apareixen les sigles d’ERC al seu cartell electoral.
“Aquí Junqueras té un discurs molt diferent del que fa a TV3, el poble no és independentista”, afirma un jove davant el bar La Quimeta, un dels punts neuràlgics. No té clar el seu vot.
Al contrari que la Montserrat, propietària d’una cèntrica sabateria: “Vaig votar per Junqueras i ho tornaré a fer, treballa molt pel poble”, assegura. La batalla de Sant Vicenç encara sembla, doncs, oberta.