Les Canàries obren una nova etapa

CC s’obre a pactar amb el PP després d’una legislatura amb els socialistes, marcada per l’enfrontament amb Madrid

El president del Govern de les Canàries, Paulino Rivero, posarà fi el 24 de maig a vuit anys de mandat, coincidents amb la crisi. El seu partit, Coalició Canària (CC), ha optat per un altre candidat, Fernando Clavijo (actual alcalde de La Laguna), per encapçalar la llista al Parlament, de manera que ha tallat en sec les pretensions de Rivero de repetir per tercera vegada. I amb Clavijo l’escenari po-

L’economia canària creix amb força, però la taxa d’atur és del 31% i hi ha molta desigualtat

lític que es planteja per després de les eleccions és diferent al dels últims quatre anys, en què els nacionalistes han governat amb els socialistes. Tot sembla indicar que CC pactaria amb el PP, sempre que es compleixin les previsions dels sondejos. L’últim assenyala que els nacionalistes serien la primera força, amb 17 escons, seguida dels populars, amb entre 13 i 15. Tots dos perdrien respecte al 2011: CC, quatre i el PP, fins a set. El PSOE trauria un resultat similar (entre 13 i 15), Nova Canàries n’obtindria 3-5 i entrarien a la Cambra Ciutadans (entre 5 i 7) i Podem, amb 6.

Els gestos de complicitat entre el PP i CC s’han succeït els últims mesos. Si es formalitzés aquest pacte, es reeditaria un acord de govern natural a les illes, mantingut durant setze anys (entre el 1995 i el 2011) i només trencat els últims quatre (2011-2015). Rivero, que va governar amb el PP la seva primera legislatura –juntament amb l’actual ministre d’Indústria, José Manuel Soria–, va optar per aliar-se en la segona, que ara conclou, amb el PSC. Rivero castigava així el PP, que malgrat haver estat el partit guanyador quedava fora del Govern, i sobretot Soria, a qui no ha perdonat que el 2010, i a poc menys d’un any per als comicis, trenqués de manera unilateral i per motius electoralistes el pacte de govern que tots dos mantenien.

Aquesta traïció ha anat derivant els últims quatre anys en una aversió CC-PSC contra el PP que explica la manera en què ha transcorregut aquesta legislatura, en què el Govern canari ha basat la seva estratègia política en l’enfrontament amb l’Estat. Les prospeccions petrolíferes desenvolupades per Repsol –que van acabar en res després de no trobar-se cru–, la privatització d’Aena –que va acabar al Suprem des- prés que el Govern autonòmic sol·licités que els vuit aeroports illencs en quedessin fora, tot i que va ser desestimat–, i les retallades pressupostàries han estat alguns dels motius d’enfrontament més sonats.

Patronals i sindicats canaris han reclamat en múltiples ocasi-

EVOLUCIÓ ELECTORAL DE

El poder a les capitals

Santa Cruz de Tenerife Las Palmas de Gran Canaria

ons a Rivero que deixés de banda l’enfrontament i se centrés en l’arxipèlag, a implementar mesures incentivadores de l’activitat i l’ocupació a fi de pal·liar un atur i una pobresa que castiga especialment les illes. La taxa d’atur és del 31% –la segona més alta, només superada per Andalusia– i entorn del 50% de la població està en situació d’exclusió social. S’estima que 172.000 llars –el 21% del total–, en què habiten menors, estan en el llindar de la pobresa. La situació d’emergència social és tal que el 2013 el Govern canari va engegar un programa de menjadors a les escoles durant l’estiu per cobrir el dèficit alimentari de molts menors i que avui es manté. Per aquests menjadors han passat 65.000 nens.

Aquest escenari social contrasta amb una economia que creix amb força des del 2014 –va repuntar un 2,2%, per sobre de la mitjana nacional (1,4%)– i que ja genera ocupació gràcies al seu potent sector turístic. Les illes van tancar l’any passat amb nou rècord de visitants –gairebé 13 milions– i ingressos. Però la falta de formació i sobretot d’idiomes de bona part dels aturats illencs fa que gairebé la meitat de llocs de treball que es generen l’ocupin estrangers.

Avui, la recuperació sembla pròxima a les Canàries –una de les regions més complidores amb l’objectiu del dèficit–. El BBVA preveu que creixi el 2015 i el 2016 entorn del 3% i es creïn 60.000 llocs de treball. Però la regió s’enfronta els propers anys a un repte difícil: compondre una societat totalment fracturada per la desigualtat després de vuit anys de crisi i destrucció d’ocupació.