El PP tem l’abisme

Les tensions internes i la corrupció erosionen l’hegemonia popular a Múrcia

Erosió. Aquesta és la paraula que possiblement millor s’ajusta per entendre la possibilitat que el PP perdi la seva còmoda hegemonia a Múrcia. És a dir, la seva aclaparadora majoria absoluta; de la qual ha gaudit des que el 1995 Ramón Luis Valcárcel va conquerir el govern autonòmic i va arraconar a l’oposició el PSRM-PSOE. Es tracta de l’erosió pròpia de 20 anys de govern, però també de la generada pels innombrables casos de corrupció que castiguen aquest partit i, també, per la dura batussa interna que es va obrir en la successió de Valcárcel.

Amb això n’hi ha prou perquè el partit que ara té de candidat Pedro Antonio Sánchez observi el 24-M com la data en què pot caure en l’abisme. Hipòtesi que també alimenten les enquestes, que pronostiquen una pèrdua de la majoria absoluta del PP en les eleccions autonòmiques, la ir- rupció notable de Ciutadans i Podem, la incapacitat dels socialistes per remuntar el vol i el dubte que Esquerra Unida pugui mantenir-se en una assemblea que exigeix superar el 5% de sostre electoral.

L’esperança dels populars, el mal menor, és que ells i Ciutadans continuïn tenint més escons que tots els partits de l’esquerra.

El PP va aconseguir el 1995 a la regió de Múrcia iniciar un període de domini absolut de les institucions autonòmiques i locals. Ciutats com Múrcia o Cartagena es consolidaven també com bastions d’un partit que arrasava en les eleccions autonòmiques del 1999, 2003, 2007 i 2011 amb percentatges propers al 60% dels vots. Ramón Luis Valcárcel, íntim amic d’Eduardo Zaplana (que també va conquerir la Generalitat valenciana el 1995), implantava un model econòmic i social sostingut en el sector immobiliari, el turisme de sol i platja i l’agricultura, mentre empal·lidien sectors industrials clàssics del camp de Cartagena i la petita manufactura. La fórmula va ser un èxit, fins que va esclatar la bombolla del totxo. Van començar a denunciar-se desenes de casos de corrupció i centenars de polítics del PP van patir la imputació, el procés o la condemna.

La corrupció, igual com ha succeït en el PP valencià, ha dinamitat la cohesió interna dels populars murcians. El millor exemple és el procés de successió de Ramón Luis Valcárcel. Inicialment, Pedro Antonio Sánchez era la persona elegida per substituir-lo, però la seva imputació per corrupció va obligar a variar l’elecció en benefici de l’actual president, Alberto Garre.

Dins del PP murcià la divisió a favor d’un o altre es va aguditzar quan Génova va optar per posar de candidat per a aquestes eleccions autonòmiques Sánchez, també ha qüestionat el model econòmic pel qual el PP havia apostat fort; i no són poques la veus de prestigi que exigeixen un canvi de model econòmic per evitar l’empobriment de la regió. Mentrestant, Ciutadans i Podem volen protagonitzar un canvi de cicle que els socialistes anhelen capitanejar. No serà fàcil, ja que el PSRM-PSOE està tan ensopit com fa 20 anys. Mentrestant, els nous competidors poden decidir la pròxima legislatura.