El hip-hop dels ‘coiongs’

Sempre he estat un gran admirador de les habilitats del president d’Extremadura, José Antonio Monago. Va ser l’home que va demanar “contundència” al seu partit –el PP– pels casos de corrupció i els comportaments èticament reprovables dels polítics i responsables institucionals mentre, entre maig del 2009 i novembre del 2010 (més d’un any i mig), havia viatjat trentadues vegades a les Canàries amb bitllets pagats pel Senat. Ho havia fet sempre sense la seva dona i –segons el diari Público quan encara s’editava en paper– per visitar una amiga que hi tenia. Admiració, també, perquè un dia del 2012 es va posar a fer números i va descobrir que la proposta de pacte fiscal que aleshores proposava Catalunya tindria un “efecte devastador” per a Extremadura. Va dir també que “Espanya no està per menjar a la carta, aquí tothom ha de prendre el mateix menú”, obviant el fet que quan menges de menú tothom paga el mateix i per aquest menú que ofereix el Regne d’Espanya uns paguen una misèria i d’altres una milionada. Va ser l’home que un dia es va adreçar a Xavier Si Monago és reelegit president d’Extremadura, revolucionarà l’ensenyament musical Trias, després que aquest hagués dit que l’AVE extremeny és una catàstrofe, i li va engegar: “Yo le diría al señor Trias –en catalán, porque a lo mejor no me entiende lo que he dicho hasta ahora–: si ten coiongs, dímelo a la cara. Yo voy donde él quiera para que, si ten coiongs, nos lo diga a la cara. Si quiere le invito a que venga en tren a Extremadura. Que reserve la agenda entera del día para que venga a esta tierra, en la que la alta velocidad es una catástrofe. Que venga en tren y que compruebe que de Madrid, por ejemplo, a Badajoz se tardan seis horas, en un tren que, en ocasiones, no tiene aire acondicionado, no tiene servicio de cafetería, que en agosto se le puede caer el motor en Monfragüe, como se cayó este agosto. Con esa incomodidad. Si ten coiongs, que venga aquí y lo diga. Y si no, yo voy allí y que me lo diga a mí a la cara”.

Ara, en plena campanya per a les eleccions de diumenge, on Monago confia ser reelegit com a president, ha anunciat que, si guanya, inclourà el hip-hop com a formació reglada a l’ensenyament: “per adaptar la formació a la demanda real dels joves”. Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma va a la muntanya. Llàstima que els ajuntaments no tenen competències en matèria d’educació, com les tenen els governs, perquè, si no, Trias podria anar ara un pas més enllà i prometre incloure a les aules el crunk i el glitch hop. Cal remarcar que Monago va anunciar la seva proposta hip-hopera després que mantingués una trobada amb el lletrista d’Extremoduro, Manolo Chinato, al bar que té a Puerto de Béjar. El bar es diu Chinato’s i, com a especialitats, té formatge d’ovella curat, patates braves, ous estrellats, croquetes casolanes, tomàquet aliñao i esplèndides boles d’ibèric. Quina gran cançó aquella d’Extremoduro que duia per títol Necesito droga y amor (los camellos no me fían).