El que val una vida

Quant val una vida? Depèn del cos en què estigui instal·lada. Les 72 vides que es van perdre fa pocs dies a l’incendi d’una fàbrica de calçat a Manila eren valuoses per a la seva família, però no valien res per als poderosos. Per un salari irrisori treballaven en tallers sense sortides d’emergència, i allà van morir, sense més ni més. Accidents d’aquest caire passen sovint als aplaudits països asiàtics en desenvolupament. Els mateixos que es neguen a acollir els emigrants que van a la deriva en les seves aigües territorials. Cossos de misèria sense valor i països miserables.

La desenvolupada Europa tampoc no és exemple d’equitat, també aquí es distingeix entre unes vides i unes altres, entre la potestat d’uns i la nul·litat d’altres. Davant

E. SOLÉ, l’allau d’emigrants que naveguen per la Mediterrània en espera de ser socorreguts, la UE se les enginya per trampejar la situació. Es proposen quotes per acollir els refugiats, però els països implicats no es posen d’acord. L’única cosa en què coincideixen és organitzar una missió militar contra els traficants.

Les armes sempre a punt. Sense examen de consciència sobre com a Líbia s’ha arribat al caos existent, sobre com la invasió de l’Iraq basada en una mentida ha conduït a les matances actuals o com els subsaharians són tan infortunats. Sense reconèixer com les enormes injustícies presents a Occident repercuteixen en els seus ciutadans i més enllà.

És al·lucinant que el còmput de les grans fortunes espanyoles assoleixi els 4.400 milions d’euros i que acollint-se a les sicav no- més tributin un 1%. Al poder econòmic/financer no el preocupa una sostracció d’impostos que en empobrir els serveis públics perjudica milers de vides, a les quals no dóna cap valor. Quant al poder polític, es guardarà prou de desmuntar les sicav perquè en aquest cas els rics invertirien en altres països europeus on també existeixen. D’altra banda, calculem quanta utilitat tindrien aquests milions –superflus per als seus amos a partir d’una certa quantitat– si s’invertissin a proporcionar una vida valuosa als emigrants que truquen a la porta.

Occident i la resta del món es mostren com un antre d’injustícies que malmeten en major o menor grau les vides subordinades. Revolució, transformació, reforma? Caldrà fer-hi alguna cosa, per amor al proïsme o per evitar que l’egoisme exploti a les pròpies mans.