Preparar-se per morir

Princesa de Asturias anima. Una sociedad que no olvida a sus filósofos y que no se olvida de las humanidades está preparada para dar respuestas dignas.

Lo de Emilio Lledó anima, pero siento decir que son muchos –unos intencionadamente y otros por dañina indiferencia– los que abogan por referirse al ser humano como mero menaje numérico. Y eso entristece. Un indi- viduo triste, tal como decía el insigne Mario Benedetti, es un individuo solo. En un coro de hombres alegres todos los hombres son iguales. En un coro de hombres tristes, cada individuo es diferente. El número, como becerro de oro, acarrea tristeza, y ahí estamos perdidos, muy perdidos.

Voldria fer unes puntualitzacions sobre l’article “La festa de comiat” (Opinió, 7/V/2015), que és el títol de l’article de la senyora Laura Freixas i d’una pel·lícula que serveix de reflexió en aquest text. Comparteixo l’opinió de tot allò que s’hi diu sobre la mort en la nostra societat, excepte l’afirmació que diu: “‘La fiesta de despedida’ cinematogràfica ens ajuda a fer això que tradicionalment feien la religió i la filosofia, i de què ara no s’ocupa ningú, em sembla: preparar-nos per a la mort”. La meva matisació aniria de cara a aquest ningú. Li diré el perquè.

L’associació Dret a Morir Dignament està desenvolupant una tasca lloable des de fa trenta anys en aquest àmbit. Mitjançant xerrades i tallers, informem sobre què és el document de voluntats anticipades, com redactar-lo i com registrar-lo. En una paraula, ens ocupem d’ajudar a reflexionar i a preparar-nos per a la mort. L’associació Dret a Morir Dignament, sense ànim de lucre, està realitzant un pla d’expansió i, a més de Barcelona ciutat, ens podeu trobar a les quatre províncies catalanes.

Al Pel forat del pany de l’edició de dimecres dia 20 es deia que Arcadi Oliveres és president de Justícia i Pau, quan va ser substituït en el càrrec fa un any per Eudald Vendrell.