Un fèmur nou per a l’Aixa Monserrat, amb ‘x’ i sense ‘t’

“Tant poc que m’agrada el gimnàs, estava segura que [la cama] em feia mal perquè alguna cosa havia fet malament! Va començar una setmana després del meu aniversari, que és el 20 de juliol. Vaig celebrar els 18. La primera impressió dels metges que em van veure dues setmanes després, perquè encara em feia mal i hi creixia un bony, és que segur que era benigne, ‘una cosa muscular, tranquil·la’. Però quan em van fer la radiografia van cridar més metges. Van veure una cosa rara. Quatre proves més i ja em van dir que possiblement era un osteosarcoma. I ho vaig entendre tot! Havia fet el treball de recerca sobre els ossos i com es regeneren, i a més ja havia començat formació professional superi- or de tècnic en imatge diagnòstica i gairebé estava familiaritzada amb cada una de les paraules que va utilitzar el metge. Per què a mi? Del CAP de Santa Coloma, on visc, em van enviar a Can Ruti. Després de la ressonància allò ja no feia pinta de benigne i em van fer una biòpsia, el bony era més gran. Al final de l’octubre la cama ja no entrava als pantalons, en portava una talla enorme. I em van derivar aquí, a oncologia de l’infantil de Vall d’Hebron. Vaig començar la químio, va continuar creixent: un cercle de 49 centímetres. Vaig seguir un tractament intraarterial: fiquen la químio dins del tumor, cosa que em va salvar el genoll, perquè la pilota ja arribava a l’articulació. A la noia amb qui m’has vist par- lant no l’hi van poder salvar i porta una pròtesi, però ja en fa anys. En el meu cas, sí que ho van aconseguir. El tumor va disminuir molt i, gràcies a les guies que fan amb les impressores 3D, em van poder tallar al mil·límetre el fèmur que tenia l’osteosarcoma i continuo amb el genoll. Fa sis setmanes que em van operar i ja camino amb crosses. La cama va molt, molt bé. La vols veure? Aquesta és la cicatriu del fèmur, espero que em quedi una línia i no tot això vermell i gruixut, m’han dit que amb rosa mosqueta... Aquesta és la de la biòpsia. Aquesta, a l’altra cama, la d’extreure el peroné sa que va dins de l’empelt que m’han posat en lloc del tros que em van treure. Continuo amb químio, la segona. Em queden sis dosis. Em posen de dos tipus: una passa durant quatre hores, però em quedo ingressada perquè pot ser tòxica per als ronyons; l’altra, tres dies a l’hospital i cap a casa. Acabo a l’agost. Rehabilitació, almenys un any, m’han dit. Així que al setembre hauré de començar una altra vegada el primer curs. No m’agrada gens el gimnàs, però tinc ganes de fer bici. També m’agrada escalar. No, no et pensis que sóc esportista. Al costat dels meus amics, només sóc bàsica. Quan aconsegueixi un angle suficient començaré amb la bici estàtica. Després, a muscular. No, què va, no fa mal. Posa Axia, amb x, Monserrat, sense t. És que vaig néixer a l’Argentina i, saps?, tots els argentins tenen dos noms i dos cognoms”. també amb les guies. “Molt menys artesanal, amb menys marge d’error”. Les peces costen uns 2.500 euros. “En un futur pròxim tots els tumors ossis acabaran operats amb aquesta assistència”, assegura Vélez.

A Bellvitge, al servei de pneumologia, probablement el més expert d’Espanya a col·locar endopròtesi a tràquees i bronquis per obrir pas a la respiració, veuen encara lluny el seu projecte de fabricar tràquees a mida amb impressores 3D que desenvolupen amb l’Institut Químic de Sarrià. Però el primer pas està gairebé a punt: endopròtesis cobertes de plata, material flexible i antibacterià. Per a què? Per vorejar una de les complicacions més freqüents i greus d’aquestes peces: allà on es col·loquen creix el teixit, s’acumula mucositat, es colonitza de bacteris i es fan taps que s’infecten. “Hem començat pel més fàcil, que és utilitzar un material d’ús mèdic, la plata, que evita la colonització, que és el problema més important dels stent que utilitzem als bronquis”, explica el pneumòleg Antoni Rosell. Continuaran amb el disseny de peces a mida. Estan avançant en el programa que els permetrà dissenyar calculant la resistència que oposarà aquest bronqui, la pressió que han d’exercir sobre les estructures existents...

LAURA GUERRERO