Construint futur

El saló Construmat es redefineix apostant més per la tecnologia aplicada a les cases que pel maó que dominava abans de la crisi immobiliària

Efilena Baseta mostra a Construmat el seu projecte, desenvolupat juntament amb Ece Tankal i Ramin Shambayati, una estructura que s’expandeix o es contreu rebent impulsos d’electricitat. L’ús és estètic, però també és una manera d’adaptar espais a les necessitats d’ús, fer-los més grans, més petits. “Si es col·loca a l’exterior, a les mateixes plaques que formen l’estructura es poden instal·lar panells solars”, assenyala Efilena, no gaire lluny del lloc on una impressora en 3D industrial crea peces de construcció a partir de sorra amb additius.

Allà a la vora s’aixeca un tros de façana que és un continu de jardineres plenes de molsa que, a banda de decorar, serveixen per generar energia a partir dels bacteris que hi viuen. És un Construmat molt diferent dels d’anys anteriors: prioritza la tecnologia. Avui i demà, per primera vegada, s’obrirà al públic no professional.

El certamen, que se celebra fins dissabte, només ocupa el pavelló del recinte de Gran Via de la Fira a l’Hospitalet. És un espai molt reduït respecte al que aquesta fira va arribar a representar abans que esclatés la bombolla. Però, ara, els metres quadrats no són el més important: el que interessa és fer negocis internacionals (això explica la presència d’una quinzena de delegacions estrangeres i un fòrum de grans obres mundials) i adequar-se a les necessitats reals de la societat en conjunt. Per això aquest any hi ha una gran aposta per la rehabilitació i, sobretot, la tecnologia.

El certamen, que se celebra fins demà dissabte, s’obre per primera vegada al públic no professional

Construmat, que en l’edició següent es passarà a dir Beyond Building Barcelona, s’ha reorientat per donar solucions a les ciutats intel·ligents. “Ja és possible construir amb robots o amb impressores en 3D, però fins ara les màquines sempre havien hagut de ser més grans del que construïen si no s’utilitzaven per crear peces que s’acoblessin. Però això també està canviant”, assenyala Mathilde Marengo, responsable de comunicació de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) davant de tres petits robots que, entre ells, es coordinen per construir. Aquest és un dels projectes que es presenten en un espai d’innovació organitzat per l’IAAC i Fab Lab, en el marc del qual també es cons- trueix la Wikihouse, un habitatge de només 20 metres quadrats, edificada gràcies a peces de fusta impreses. “La idea és que qui vulgui se la pugui descarregar, imprimir i muntar”, afegeix Marengo.

Al saló també es mostren cascos d’obra amb sensors —per saber on és en cada moment el treballador, si està en moviment o aturat— o drons, que, a més de supervisar projectes, transporten material a qualsevol altura.

La domòtica ha donat pas a les cases connectades, on la tecnologia mòbil prediu les necessitats de l’inquilí amb habitacions i espais que s’adapten al seu estat d’ànim. Abunden més els sensors que els maons, encara que d’aquests últims també n’hi ha, i aixetes, banys o rajoles. Materials i productes en què el disseny cada vegada és més important. Fent bandera d’aquest disseny, al certamen assisteixen empreses centenàries catalanes, com la barcelonina Escofet, amb més de 125 anys d’història i que té entre les seves últimes creacions la rajola de la nova Diagonal.