La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una campanya amb desenllaç incert
Els candidats esgoten les últimes hores per captar els votants indecisos
La campanya per a les eleccions municipals potser ha servit per fer sortir de dubtes una part dels més de 300.000 indecisos que, segons sostenien alguns analistes polítics basant-se en els resultats de les enquestes publicades, podrien quedar fa un parell de setmanes a Barcelona. Però el que sembla que no han aconseguit aquests quinze dies de petició expressa del vot és resoldre la incògnita –la més gran que s’ha plantejat mai en uns comicis locals– de qui guanyarà demà passat. Una victòria que, gairebé segur, serà exigua però, almenys, suficient per convertir el primer candidat de la llista més votada en el pròxim alcalde o alcaldessa de Barcelona. I és que, com apuntava ahir La Vanguardia a partir de les impressions recollides en tots els equips de campanya, difícilment es tancaran pactes de govern abans de la investidura de l’alcalde, prevista per al 13 de juny.
L’ENIGMA Aquests 15 dies no han aconseguit resoldre la incògnita de qui guanyarà
En les últimes hores, el candidat de CiU, Xavier Trias, ha agafat com a reclam de la seva campanya el missatge que un govern municipal presidit per Ada Colau podria posar en perill la reactivació econòmica de la ciutat. Per la seva banda, la candidata de Barcelona en Comú s’ha abonat en la recta final al discurs basat en la denúncia generalitzada del sistema, en aquest cas de l’administració local, que tant de rèdit polític sembla que li ha re- portat des que va iniciar la cursa cap a l’alcaldia de Barcelona.
Enmig d’aquesta aparent bipolarització –que no reflecteixen les enquestes, ni de bon tros– la resta de candidats s’esforcen a traçar terceres vies que no arriben a convergir. És el cas del socialista Jaume Collboni, que sembla que s’ha enfortit durant aquesta campanya. En el candidat socialista hi confien fins i tot molts convergents –atesa la dificultat que un pacte nacionalista amb ERC s’acabi acostant a la suma de 21 regidors que marquen la majoria al Consistori– amb l’esperança posada en un futur acord que garanteixi la continuïtat d’un model que, amb les lògiques modificacions i el segell personal d’uns i altres, s’ha mantingut vigent a Barcelona des de les primeres eleccions locals, les del 1979.
També el popular Alberto Fernández, que arrossega el llast del mal moment que viu el seu partit, ha tirat pel camí del mig, en aquest cas entre l’“independentisme” de Trias i la “revolució” de Colau. El candidat de CiU ja ha advertit que descarta governar amb el PP –no ho ha fet, en canvi, amb PSC i ERC–, però Fernández espera que els sondejos s’equivoquin estrepitosament, que aflori l’etern vot ocult del PP que tantes alegries li ha donat en anteriors eleccions i que, com ha passat en l’últim mandat (gràcies al seu suport es van desbloquejar moltes de les grans inversions previstes), la seva formació tingui una influ-