La Vanguardia (Català-1ª edició)

“Guardeu quelcom per al funeral”

David Letterman s’acomiada del seu xou després de 33 anys davant les càmeres

-

FRANCESC PEIRÓN

Nova York

Un periodista de prestigi als Estats Units, Charlie Rose, ho va proclamar ahir al matí davant les càmeres: “Avui comença una nova era a la televisió, una sense David Letterman.”

Feia poques hores que el país havia assistit, dimecres 20 de maig del 2015, a un d’aquells moments que configuren la petita història. Després de 33 anys de fer la nit –a dues cadenes– i de 6.028 xous amb 19.932 hostes, Letterman, de 68, es va acomiadar mirant al públic, el del seu domicili laboral de l’Ed Sullivan Theater de Manhattan i el congregat a les llars:

–Heus aquí l’única cosa que he deixat per completar el meu últim moment en un programa de televisió: gràcies i bona nit.

Així es va tancar una de les pàgines més glorioses al món catòdic dels Estats Units. Que se n’anava un dels grans es va entreveure en l’arrencada presidenci­al, via ví- deo. A partir d’una imatge d’arxiu de Gerald Ford i la seva sentència “el nostre llarg malson nacional n’ha acabat”, frase que va pronunciar el 1974 en succeir Richard Nixon pel Watergate, tres dels quatre expresiden­t vius –els dos Bush i Bill Clinton, només hi va faltar Jimmy Carter– la van repetir. Va rematar el president en actiu, Barack Obama, que va afegir una falca a allò del malson: “Letterman es retira”.

Alguna cosa hi ha. Pel sofà d’aquest amfitrió van passar molts mandataris i no es va tallar a l’hora de plantejar les seves entremeted­ores preguntes. “Molts convidats, líders mundials en particular, van ser aquí i no tornaran”, va dir en una ocasió Tony Blair, l’ex-primer ministre britànic.

L’homenatjat es guarda una carta. No ha revelat què farà. Davant la pressió per saber el seu futur, va utilitzar l’assumpte per ironitzar en el seu monòleg. “Espero ser la nova cara de la cienciolog­ia”. Després va apuntar una altra opció, en suggerir que ell i el seu amic Paul Shaffer, el pianista al capdavant de la banda de l’espectacle, “debuta- rem al Caesars Palace, amb els nostres tigres blancs”. Aquest va ser el to. En el seu comiat va buscar que predominés la diversió sobre la llàgrima. Letterman va arribar a aquest punt final, i s’ha convertit en un innovador del gènere i referent obligat per a les següents generacion­s, per una frustració en els seus inicis televisius. Va començar en un programa de matins a l’NBC, el 1980. Li va durar poc, per ser massa trencador per a aquella hora.

El 1982 li van donar una altra oportunita­t al Late Night. Passats

 ??  ?? Letterman, entrevista­nt Obama el 2009; a les altres fotos, alguns de famosos acudint al seu últim xou aquest dimecres passat
Letterman, entrevista­nt Obama el 2009; a les altres fotos, alguns de famosos acudint al seu últim xou aquest dimecres passat
 ?? JOHN LAMPARSKI / AFP ?? Jim Carrey
JOHN LAMPARSKI / AFP Jim Carrey
 ?? JOHN LAMPARSKI / AFP ?? Barbara Walters
JOHN LAMPARSKI / AFP Barbara Walters
 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain