La Vanguardia (Català-1ª edició)

Julie Gayet no vol ser la primera dama

L’actriu, parella d’Hollande, s’estima més ser “com el marit de Merkel, que fa la seva vida sense barrejar-se amb la cosa pública”

- ÓSCAR CABALLERO París

Julie Gayet va trepitjar dimecres a la nit la mítica catifa vermella de Canes, com a productora, per assistir, amb els seus dos fills adolescent­s, a la projecció de Comoara, film produït per la seva empresa, Rouge Internatio­nal. Actriu de 70 films, la companya del president no va arribar a Canes amb avió oficial, a diferència del seu col·lega Sean Penn, transporta­t d’Haití a França en l’avió d’Hollande.

Reservada i discreta, tampoc no té tracte de favor al festival i fins i tot un periodista de Gala va afirmar que diumenge a la nit va ser rebutjada pel porter d’una disco. Esclar que, segons el seu col·lega productor Alain Terzian, Julie no va arribar a Canes fins dilluns, per anar a un dinar de negocis.

Hollande no és lector però adora el cinema: ell i Gayet només reben a l’Elisi amics i gent del sector per sopar o veure pel·lícules. I els pròxims asseguren que ni l’un ni l’altre no farà el més mínim pas per convertir en pública la relació privada. Ella ja ha manifestat fins i tot que vol ser “com el marit de Merkel, que fa la seva vida sense barrejar-se amb la cosa pública.” I Hollande la impulsaria a continuar amb el cinema.

El 2011, a Canes, la productora Gayet va conèixer Julien Dray, notable del socialisme i vicepresid­ent per a la cultura de la regió de l’Illa de França, col·lectivitat que finança projectes cinematogr­àfics. En plena campanya electoral, Gayet, militant, va oferir el seu suport. Dray va prometre que li presentari­a Hollande. I així va començar la història.

Quatre anys més tard, la mateixa discreció. Si se la va veure vestida de setí rosa en la vetllada de Vanity Fair i Chanel, només va ser per a la foto. Aquesta “bevedora compulsiva, però de te”, se’n va anar “a dormir –diria en una ràdio– perquè, com l’ambient sap, no sóc noctàmbula”.

En realitat, ningú no sap gran cosa. El setmanari L’Express va titular “La misteriosa Julie Gayet” la portada i sis pàgines que li va dedicar. I si la companya del “president normal”, com es va presentar François Hollande, fos senzillame­nt una dona normal?

L’actriu, que el 3 de juny complirà 43 anys, mai no ha estat bankable –les estrelles el sol nom de les quals ja aconseguei­x finançamen­t per a un film–, però la seva sòlida filmografi­a demostra que no li ha faltat feina en vint anys de carrera. Ni recursos, familiars i propis. Casada amb el pare dels seus dos fills, l’escriptor francoarge­ntí Santiago Amigorena, divorciada, no és dona de festes ni escàndols. Els diners que va guanyar com a actriu els va invertir en el seu hòlding Rouge, que reuneix la productora Rouge Music, Cinémaphor­e (cerca finançamen­t per a films d’autor) i l’editorial Rouge Editions.

A més, participa en tres productore­s, una de les quals als Estats Units. I, a través de la família, té socis com ara François Pinault, tercera fortuna de França: el 2008 li va finançar la seva primera producció.

Julie Gayet dorm a l’Elisi, però entra per una porta amagada i no deixa senyal del seu pas. Moltes nits prefereix el seu loft del districte onzè de París. Pot passar un cap de setmana a La Lanterne, possessió del Govern a Versalles, però també al castell del 1690, façana i sostre monument nacional, que des del 2005 posseeixen els seus pares al Sud-oest. Un avi heroi de la Resistènci­a i un pare –el cirurgià Brice Gayet– especialis­ta mundialmen­t conegut en càncer del sistema digestiu, aporten sòlida xarxa de relacions.

Abans-d’ahir a la nit va participar a Canes a la presentaci­ó d’un film produït per una de les seves empreses Gens noctàmbula, poc amiga de les fotos i bevedora compulsiva només de te, ‘L’Express’ la titlla de misteriosa

Si Hollande, després de la seva llarga convivènci­a amb Ségolène Royal i després amb Trierweile­r, periodista política, volia prendre distàncies, va trobar amb qui fer-ho. Gayet és invisible. L’11 de gener es va manifestar enmig de la multitud i no en la comitiva oficial. I si rep a l’Elisi cineastes o intel·lectuals, s’esfuma quan algú fa fotos. Li han criticat la protecció oficial de què gaudeix. Però els coneixedor­s al·leguen que és la mateixa que l’Estat ofereix a l’escriptor Houellebec­q o a Marine Le Pen.

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain