La Vanguardia (Català-1ª edició)
El batec d’Eurovisió
La segona semifinal consagra l’anglès com a idioma eurovisiu per a la gran final de demà davant una audiència milionària
Quan ahir a la nit es van apagar els últims llums de l’escenari i de la platea de la Wiener Stadthalle, la sort ja estava una mica més tirada. Entre batecs, com si Eurovisió tingués un cor propi, la segona semifinal va acabar de fixar l’univers de veus al qual s’enfrontarà demà a la final la representant d’Espanya, Edurne, amb la cançó Alba, amb la resta de països classificats. Uns han arribat suant el micròfon en les dues semifinals davant jurats i
COMPÀS D’ESPERA vot popular, mentre que altres es planten directes a la gran nit com a principals contribuents financers de la Unió Europea de Radiodifusió (UER), com és el cas d’Espanya, França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit, o per ser el país amfitrió o convidat, és a dir, Àustria i Austràlia. Eren 40 aspirants, i n’han quedat 27.
“Seran els tres minuts més bonics de la meva vida”, va dir Edurne als mitjans espanyols. En una edició austera en coreografies, la cantant madrilenya, de 29 anys, ballarà a l’escenari amb el ballarí italià Giuseppe Di Bella. “Almenys així destacarem de la resta”, va valorar. Davant una audiència milionària, actuarà a la segona part del festival; li va tocar aquest tram –en un lloc encara per decidir– en un bombo en què va accedir amb els altres que van directes a la final.
“Els artistes sempre prefereixen actuar a la segona part, perquè consideren que així els espectadors recordaran més la seva cançó a l’hora de votar”, explica Valentín Fernández, coordinador de la pàgina web del grup oficial d’eurofans espanyols OgaeSpain.com. Fernández –que fa trenta anys que segueix l’evolució de l’eurofestival i es movia anit amb facilitat per aquests verals– recorda que, “efectivament, fins ara la majoria de guanyadors han sortit del segon tram del certamen”.
Recordatori per a nostàlgics: la cançó de points (llegeixi’s en anglès i en francès) no se sentirà fins demà; per norma, en les dues semifinals la mitjana ponderada del televot i els jurats acaba triant deu països classificats, que s’anuncien en ordre aleatori per no influir en el vot de la final (aquests resultats es faran públics més endavant). Si guanyés Austràlia –les cases d’apostes situen el seu Tonight again, de Guy Sebastian, en el quart lloc en opcions–, l’eurofestival del