La Vanguardia (Català-1ª edició)
Descoberta una baula perduda entre gossos i llops
L’origen dels gossos es remunta a uns 30.000 anys
L’anàlisi genètica d’un os parcialment fossilitzat d’un llop que va viure fa uns 35.000 anys a la península de Taymir, al nord de Sibèria, ha revelat que el llinatge dels gossos va aparèixer molt poc després. El descobriment, presentat a la revista Current Biology, indica que els primers gossos van néixer fa almenys 27.000 anys –i probablement fa més de 30.000–, una data molt anterior als aproximadament 15.000 anys que s’acceptaven fins ara.
“Els gossos sembla que han estat domesticats molt abans del que es creu habitualment”, explica per correu electrònic Love Dalén, genetista del Museu Suec d’Història Natural a Estocolm i primera autora de la investigació. “Els nostres resultats no aclareixen per què es va iniciar la convivència entre gossos i humans; però obren la possibilitat que els gossos s’utilitzessin per caçar o per protegir-se d’animals avui extingits com óssos i lleons de les cavernes, o bisons esteparis”.
L’os analitzat és un fragment de costella d’un llop mascle, del qual no s’ha pogut determinar l’edat ni la mida. En comparar el seu ADN amb el de 48 races diferents de gossos, s’ha vist que té un parentiu estret amb els huskys siberians i amb els gossos de trineu de Grenlàndia. “Probablement els primers gossos tenien una aparença molt semblant a la d’un llop. Havien de ser bastant més grans que un husky”, aclareix Love Dalén.
L’anàlisi genètica revela que el llop de Taymir està emparentat en la mateixa mesura amb els llops i amb els gossos actuals. En aquesta mateixa línia, una altra investigació presentada l’any passat a la revista Plos Genetics va detectar que els llops que viuen actualment en llocs tan distants com la Xina, Israel i Croàcia presenten el mateix grau de parentiu amb els gossos. Això indica que l’últim avantpassat comú entre gossos i llops va ser anterior a la dispersió de les diferents poblacions de llops per Euràsia.
L’anàlisi genètica d’un fòssil que s’ha trobat a Sibèria reescriu la història dels cànids
“Hi va haver una interrupció del flux genètic entre dues poblacions de llops en aquella època. És a dir, dues poblacions van quedar aïllades una de l’altra, de manera que una va donar origen a tots els llops moderns i l’altra als gossos”, aclareix Dalén. “Potser això va passar perquè alguns llops van ser caçats i mantinguts en captivitat, o potser perquè un grup de llops va seguir els humans a una regió on no hi havia altres llops. Les nostres dades no permeten de saber-ho”.
En aquella època, abans de l’origen de l’agricultura, els humans tenien una vida nòmada. Es desplaçaven segons les estacions a la recerca de refugi i menjar.
Una investigació anterior havia situat l’origen dels gossos fa entre 11.000 i 16.000 anys, a l’època de l’última glaciació. Però aquest càlcul es basava en estimacions aproximades del nombre mitjà de mutacions genètiques que apareixen a cada generació i del temps mitjà que transcorre entre dues generacions, apunta Dalén. A més, un origen dels gossos tan recent no permetia explicar la presència de trets anatòmics que s’allunyen dels llops i s’aproximen més als gossos en restes de fa més de 30.000 anys.