La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Emma compon un ‘allegro vivace’
‘La Vanguardia’ posa en contacte un aficionat a la clàssica de 14 anys amb la dona que volia regalar-li 200 discos
Aquesta és una història per recuperar l’optimisme. Una barreja de sensibilitat i companyonia entre desconeguts amb grans dosis de suspens i un final made in Hollywood. El seu protagonista és un noi de catorze anys, en Marc, que setmanes enrere va acudir a la Fira del Disc per bescanviar un val de quinze euros que va guanyar en un concurs de matemàtiques per alguns vinils de música clàssica.
Aquesta breu descripció del noi va aparèixer en un article d’aquest diari sobre la fira, que va ser llegit per Emma C., una lectora de mitjana edat amb una gran col·lecció de discos i un desig: el de donar aquest llegat a algú que estimi la música com la va estimar el seu pare, mort tres anys enrere.
En Marc no va donar el cognom ni cap altra dada. Emma C. va contactar amb el correu participación@lavanguardia.com oferint la seva col·lecció si aquest diari localitzava el noi. La Vanguardia va publicar una informació ( Una col·lecció de vinils per a Marc) en la que l’Emma explicava que seria entranyable trobar a l’aficionat i donar-li els més de 200 vinils que li va deixar el seu pare. En aquesta col·lecció hi ha obres de Beethoven, Haydn, Schumann, Chopin, Txaikovski i Johan Sebastian Bach.
“No veig millor destinació que un jove que sent la música com ell i que té tota la vida per gaudir-la”, assenyalava l’Emma.
Pocs dies després del missatge de l’Emma, en Marc (Marc Ciruela), commogut per la notícia com si es tractés d’una investigació policial, es va donar a conèixer disposat a rebre el seu regal amb les mans ben obertes.
Aquesta setmana, La Vanguardia va propiciar la trobada: a les sis de la tarda de dilluns, el jove Marc entrava a casa de l’Emma acompanyat del seu pare. Entre l’estat de xoc de la situació i amb certa timidesa, se li dibuixava un somriu- re de plena satisfacció. “Realment no sé què dir. Estic molt, molt content“, deia el Marc, mentre les seves mans agafaven un disc de Haydn com si fos un tresor.
Sobre la taula del menjador, l’Emma va deixar 5 piles de vinils i una petita capseta amb uns discos més petits. En total uns 200 discos, la majoria de música clàssica. “Aquí hi ha tota la música del meu pare”, deia l’Emma a en Marc. “Trobaràs peces molt desconegudes, però que tenen un gran valor” . En Marc, a qui el seu pare qualifi- ca d’un noi molt madur per a la seva edat i molt bon estudiant, comenta que aquests dies estaven tots especialment il·lusionats. “Vam saber la notícia per l’avi d’en Marc, que va llegir el diari i de seguida ens va trucar”. En Marc afegeix: “És una d’aquelles notícies curioses que pots llegir però que quan et toca a tu, mai no saps com reaccionar”.
Sobre aquesta passió per la música clàssica, el jove assenyala que, de vegades, la seva àvia, en saber que al seu nét li interessa aquest gènere, li regala algun vinil clàssic per a la seva col·lecció, però és una afició que ha anat descobrint ell sol. “Normalment l’escolto per relaxar-me i per estudiar”, i el seu pare afegeix que, dels seus tres fills, en Marc és l’únic amb aquesta inclinació musical, encara que mai no ha tocat cap instrument ni ha fet música com a activitat extraescolar.
L’Emma
agraeix
profunda- ment que aquest record del seu pare se l’emporti algú com en Marc, algú que realment estima la música i que el sabrà valorar. En el moment de la fotografia, l’Emma prefereix no sortir i recalca a tota hora que “en Marc és el veritable protagonista de la història”.
L’emotiva trobada s’acaba amb una divertida imatge: en Marc, el pare d’en Marc, el company de l’Emma i l’equip de La Vanguardia, surten al carrer carregats de vinils, que carreguen al cotxe de la família Ciruela.
A l’escena final, Marc està a les golfes de casa seva amb el seu pare. És de nit i les muntanyes de vinils cobreixen el terra. Mentre ordenen els discos sonen els Concerts per a violí en la menor i en Mi major de Bach interpretats per David Oistrak. En Marc somriu.
Emma C. agraeix profundament que aquest record del seu pare se l’emporti algú com en Marc