La Vanguardia (Català-1ª edició)
Germans fins al final
Prolífic actor amb 60 pel·lícules a la seva esquena, també guionista i director, Guillaume Canet protagonitzava el 2008 –al costat de François Cluzet– Les liens du sang, un drama criminal dirigit per Jacques Maillot. Gairebé cinc anys més tard, Canet ha aconseguit la complicitat de James Gray (autor de notables mostres del gènere com L’altra cara del crim o La nit és nostra) per efectuar un remake que trasllada l’acció a una convulsa ciutat de Nova York, el 1974. El seu personatge de François es transforma en Frank i és interpretat per Billy Crudup, actor vist a Enemics públics i Watchmen, que va substituir l’inicialment previst Mark Wahlberg.
Però l’indiscutible rei de la funció, com no podia ser de cap altra manera, és el britànic Clive Owen. No en va el seu és el personatge del germà dolent, és a dir, del malvat imprevisible. Amb la seva exdona (personatge a càrrec de Marion Cotillard, guanyadora d’un Oscar per la seva recreació d’Edith Piaf a La vida en rosa i companya de Guillaume Canet en la vida real) va tenir dos fills amb ell. Després d’haver complert una condemna de diversos anys aconsegueix ser posat en llibertat gràcies al seu bon comportament.
A la porta del centre penitenciari l’espera el seu germà petit, l’altra cara de la moneda. És un agent de policia que sembla tenir una brillant carrera per davant. Però tampoc no són dos germans tan dissímils. Tots els éssers humans tenen punts foscos i algun secret desconcertant. El germà petit acull el més gran a casa seva, confiant en una rehabilitació es diria que impossible, encara que es tracti d’un ésser imprevisible
Lazos de sangre recupera el vigor d’aquell cinema criminal que va imperar en els anys setanta gràcies a brillants i renovadors cineastes com John Frankenheimer, Sydney Lumet o William Friedkin. També, per descomptat, de Martin Scorsese, però ja se sap que assolir la seva extrema brillantor resulta molt difícil. És un relat, tèrbol i inquietant, que funciona gairebé sempre a un bon ritme, mostrant la turbulència de les relacions contraposades entre germans que s’odien i s’estimen alhora.