La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sense els senyals del ‘polar’
Director: Pierre Morel Intèrprets: Sean Penn, Javier Bardem, Jasmine Trinca, Idris Elba Producció: Espanya-Regne Unit-França, 2015. 115 m. Thriller Caza al asesino és una adaptació de l’última novel·la de l’escriptor Jean-Patrick Manchette, publicada a França el 1981 i ara reeditada per Anagrama amb la mateixa traducció de Joaquín Jordá de l’edició del 1983. L’èxit del llibre va propiciar una immediata primera adaptació, interpretada per Alain Delon, un Delon perfecte per a un paper que recordava la seva immortal creació a El samurai, l’obra mestra de Jean-Pierre Melville. Doncs el protagonista és un assassí a sou al servei d’una fosca organització amb finalitats polítiques en països subdesenvolupats. En l’excel·lent pròleg de la present edició, Carlos Zanón estableix vincles amb Flaubert i Henry James i amb el clàssic western crepuscular, on el pistoler, cansat, abandona les armes, torna a la vida pacífica però el seu passat li exigeix passar comptes.
Aquest esquema es manté inalterable en la pel·lícula que avui arriba a les nostres pantalles, però l’aroma de thriller francès, de polar (o neopolar, com es va definir la literatura de Manchette), brilla per la seva absència en benefici de l’action movie del nostre temps, modalitat cosmopolita (Àfrica, Londres i Barcelona són els espais transitats) amb toc folklòric (clímax taurí), no en va el director triat és Pierre Morel, protégé de Luc Besson que ara vol fer amb Sean Penn el que va fer amb Liam Neeson a Venganza. Buidada completament de contingut (“El compromís de Manchette a l’hora d’escriure se centrarà en conrear la novel·la amb una intencionalitat política clara d’esquerres”, sosté Zanón), Caza al asesino es deixa veure sense nosa per la seva sòlida factura, els seus elements de suspens passablement ben graduats i, sobretot, per la subtrama amorosa que convoca l’heroi encarnat per Penn, la seva exnòvia Jasmine Trinca i el seu antic soci Javier Bardem, que, tot i que fregant la sobreactuació (l’escena del restaurant al capdavant), ens regala una altra de les seves saboroses composicions, plena de sorna i controlat divisme.