La gran festa de Cervantes

Una festa contra la hipocresia, la beateria i la mentida social. Una festa protagonitzada per un cornut supersticiós interessat en les Entremeses Cervantes dirigits per José Luis Gómez al teatre Romea arts ocultes i amb molt poc seny a qui la seva dona i el seu amant enganyen com volen. Una festa amb un ancià dominat per la gelosia que té la seva jove esposa tancada, qui l’acabarà enganyant davant dels seus nassos. Una celebració en la qual, a més, una companyia de bergants ofereix una particular funció de titelles en un poble: avisen que aquells que tinguin ascendència jueva o mora o siguin fills il·legítims no seran capaços de veure res del que succeeix al teatret...

Són els tres Entremeses de Cervantes – La cueva de Salamanca, El viejo celoso y El retablo de las maravillas– amb els quals l’actor, director i acadèmic José Luis Gómez va conquerir al públic fa ja 19 anys en un dels primers espectacles del llavors acabat de fundar Teatro de la Abadía de Madrid, i que ara ha tornat a muntar: després d’estrenarlos a Madrid i passar pel Kennedy Center de Washington –amb quatre dels actors del repartiment original, Elisabet Gelabet, Miguel Cubero, In- ma Nieto i José Luis Torrijo– ara es poden veure fins al 7 de juny al Romea de Barcelona.

Per conferir-los unitat, Gómez fa que siguin els habitants d’un poble els que decideixen representar per a ells i els seus conveïns a tall de festa –això permet al director in- troduir elements antropològics com balls, vestits regionals, instruments i dits populars– aquests tres entremesos plens d’humor i de sàtira social contra el racisme, contra la concepció de l’honor “com una cosa que es troba entre les cames de les senyores” i contra “el cinisme del políticament correcte a totes les societats, l’acceptació del qual comporta un amortiment de la pròpia consciència”, denuncia Gómez.

ROS RIBAS Una escena dels de