La Vanguardia (Català-1ª edició)
La felicitat de la perfecció
Dagoberto Escorcia
Va ser tan exquisit davant la premsa com quan té la pilota reposant als peus. Mirada endavant i en un segon fa com que va per una banda, surt per l’altra, el rival queda impressionat i la passada sempre resulta efectiva. L’assistència arriba allà on ell ha posat l’ull. Pura dansa. També la paraula mesurada i meditada s’ajusta al que ha pretès el periodista. Xavi Hernández ha estat l’essència del futbol que més ha meravellat els últims temps, ha estat el toc elegant i també el cervell del jogo bonito, que diria un brasiler. Tant al camp com davant els periodistes Xavi mostra la seva perfecció. Als 35 anys és un home madur i sobresurt la seva personalitat.
La sala de premsa de la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí no existia quan ell va aparèixer fa 25 anys per viure tota una vida en blaugrana, vestit del Barça, els seus colors, l’altre gran amor de la seva vida. Durant gairebé una hora va respondre un total de 38 preguntes, algunes de reiteratives i d’altres que ell ja havia contestat en el parlament introductori per explicar que al final d’aquesta temporada se n’anava, deia adéu al Camp Nou, marxava a Qatar, amb un projecte que l’il·lusiona, no només a ell sinó també a la seva família. Els àrabs donen feina a tota la seva gent. Serà ambaixador de l’esport qatarià, aquest mateix país que ha servit com a punta de llança contra l’actual directiva per haver-ne ac- ceptat el patrocini, però ell està il·lusionat. Tant és el que diguin. Diu que fa uns dies va visitar el país i li va semblar meravellós. Diu que ha preferit aquesta oferta, on aprofitarà per estudiar per a entrenador o director tècnic, títols que culminarien el seu altre somni, el de tornar al Barça d’aquí a uns anys per exercir d’una cosa o de l’altra. Aprofita l’oportunitat, el tren que passa per la porta de casa seva i l’agafa. Ha viscut amb certa pena la seva última temporada al Barça. No s’ha sentit tan útil com en temporades anteriors, ha llegit que els periodistes ja no el posaven a les alineacions de gala, i per això s’ha estimat més Qatar, malgrat que port”, perquè “estar al Barça ja m’ha fet feliç”. Parla el cor de Xavi, el que va ser capaç d’amagar l’oferta del Barça a la seva mare, la mateixa que va explicar a La Vanguardia que va amenaçar la família amb el divorci si el seu fill se n’anava al Milan fa uns anys.
“Sóc feliç”, va repetir diverses vegades, tot i que en alguns moments semblava emocionat. Normal en algú que se sent “un alumne del Barça”, que ha mamat l’estil, el sacrifici, que ha jugat més partits que ningú, que viu agraït a tothom, que està content i que diu de broma que l’únic que li ha faltat és fer un “hat-trick o un gol de xilena”. Quina pena que te’n vagis, màquina.