La Vanguardia (Català-1ª edició)
La desigualtat de renda frenarà la recuperació, adverteix l’OCDE
Espanya és el tercer país europeu més desigual, després de Grècia i Portugal
“Treballar, créixer, fer”. Pot ser un eslògan electoral (de fet, és el del PP a Madrid) del qual pocs votants discreparien. Però, segons un nou informe de l’OCDE , hi falta una paraula clau: redistribuir. Segons l’informe In it together, que es va presentar ahir a París, les polítiques adoptades des de l’inici de la crisi –austeritat i desregulació laboral– per impulsar el creixement econòmic i de l’ocupació han agreujat el problema de la polarització de la renda en molts països de l’OCDE, com a Espanya, el tercer país més desigual de la zona euro, després de Grècia i Portugal.
Això no és només una qüestió d’equitat social, perquè –en contra dels arguments en voga des dels anys vuitanta– “quan puja la desigualtat de la renda, el creixement es redueix”, assenyala l’organització multilateral amb seu a París. “L’argument a favor de combatre la desigualtat és encara més urgent si es té en compte el seu impacte sobre el creixement a llarg termini”.
És una advertència crítica per als qui esperen que el repunt econòmic a Espanya sigui l’inici d’un llarg període de creixement sostenible. Perquè la desigualtat espanyola s’ha disparat. Mentre que a Portugal, Bèlgica i Islàndia el sistema tributari i les prestacions socials han evitat una desigualtat més gran de la renda disponible, a Espanya “ha pujat d’una manera tan dràstica que (Espanya) ha passat d’ocupar una posició per sota de la mitjana de l’OCDE el 2007 a ser un dels deu països amb més desigualtat el 2011”, adverteix l’organisme.
La recuperació econòmica ha millorat lleugerament l’extrema polarització de la renda des d’aleshores. Però s’han esborrat tots els avenços de la dècada anterior. Espanya va ser elogiada en l’informe de l’OCDE del 2008, Growing unequal (Creixent desigualment), com “un dels pocs països (...) que han anat en contra del corrent de créixer amb desigualtat”.
França i Itàlia han registrat increments de la desigualtat també des de l’inici de la crisi, però ho han fet des de nivells més baixos que Espanya. Alemanya es manté més o menys igual. Bèlgica, Àustria, la República Txeca, Finlàndia, Irlanda i Polònia han reduït la desigualtat des del 2007. El Regne Unit també, però es manté com el país europeu més desigual. Els EUA continuen sent el país més desigual entre els paï- des ha frenat el creixement sostenible”, explica. Això es deu al seu impacte sobre el capital humà, ja que l’estancament o la caiguda neta de la renda del 40% més pobre de la població “redueix la seva capacitat per invertir en la seva pròpia formació i educació”.
Un exemple: un augment del coeficient Gini –indici de desigualtat– de 6 punts suposa una reducció de sis mesos del temps que un nen en una família del 40% més pobre passa a l’escola o la universitat. Per tant: “Aconseguir més igualtat d’oportunitats sense afrontar el problema de la desigualtat per si mateixa serà molt difícil”, sentencia l’OCDE, que recomana que s’adoptin polítiques correctives: “Un sistema de tributació progressiu, prestacions socials i altres transferències redueixen la desigualtat de renda dràsticament”. El sistema
L’IMPACTE DE LA CRISI Espanya va ser aplaudida per la seva equitat el 2008; ara la desigualtat es dispara
PASSARÀ FACTURA