I Draghi va agafar el fusell

Què passa als mercats? Els tipus del deute públic europeu pugen, les borses s’agiten, el petroli puja i l’euro es recupera. Què ha passat? El BCE va llançar al març el programa de compres mensuals de 60.000 milions d’euros de deute de l’eurozona, bàsicament públic, per inundar el mercat de liquiditat, deprimir els tipus d’interès i debilitar l’euro i, d’aquesta manera, incentivar el crèdit, les exportacions i el PIB, i evitar la deflació. La resposta dels mercats va ser l’esperada: els tipus del deute a llarg termini a Alemanya es van enfonsar, els de curt termini a Espanya i Alemanya es van situar en terreny negatiu, les primes de risc d’Espanya i altres països del sud van caure a prop dels 100 punts bàsics, i les borses europees van començar un notable ral·li.

Però res no és etern a casa del pobre. Així que havíem interioritzat aquest canvi, els mercats han començat a donar senyals de preocupació. En els últims dies, les borses han oscil·lat més a prop de la depressió que de l’eufòria, i els tipus d’interès a llarg termini a Alemanya han repuntat bruscament: del 0,05%, els del deute a 10 anys, al 0,65%. Alhora, els preus del petroli tornen a valors propers als 70 dòlars el barril i l’euro recupera part de les pèrdues.

No hi ha una explicació única del que ha passat. En part, es pot atribuir als te- El BCE anuncia que accelerarà les compres de deute per calmar els mercats, però tot té un límit mors que Grècia ocasiona. D’altra banda, a les incerteses sobre el futur dels tipus d’interès als EUA o a la Gran Bretanya, on els indicadors econòmics subministren informació contradictòria. I també, als temors de la frenada econòmica global i els efectes sobre Alemanya i la seva capacitat exportadora. Però potser l’element més rellevant de la crisi del deute d’aquests dies hagi estat la desconfiança o el desconcert dels mercats. En la millor de les hipòtesis, el desencadenant de les tremolors actuals serien els excessos d’optimisme sobre el que acabaria fent el BCE; en la pitjor, les inquietuds respecte de la recuperació anglosaxona i de l’eurozona.

Sigui quina sigui la causa, Draghi s’ha vist obligat a tornar a la palestra i, per apaivagar els mercats, el BCE anticiparà les seves compres de deute de l’estiu. Una altra vegada, l’anunci ha impulsat les borses, ha deprimit l’euro i ha revaloritzat el deute. Tot va bé si acaba bé, encara que sigui transitòriament. Però aquest episodi recorda la vulnerabilitat en la qual ens trobem. Mentre el BCE continuï imprimint bitllets, estem fora de perill.

Però no espereu que això duri molt de temps. Des de l’FMI fins al BIS de Basilea, i des de l’OCDE fins a la Comissió Europea, s’acumulen les advertències sobre els riscos d’aquesta inundació de liquiditat: l’actuació de diferents bancs centrals sembla que ha inflat en excés els preus de certs actius. Estigueu atents. La banca central, malgrat el seu poder, també té límits. I pot generar problemes.