La Vanguardia (Català-1ª edició)
Nens sense somni americà
L’ascensor social ja no funciona als barris pobres dels Estats Units
Els dies que la cruïlla de l’avinguda North amb Pennsilvània, al barri oest de Baltimore, era un camp de batalla, amb la guàrdia nacional desplegada per reprimir les violentes protestes que van succeir la mort del jove Freddie Gray, la biblioteca pública es convertia en una sala de redacció per als periodistes que s’hi havien desplaçat.
Un d’aquells dies, un individu afroamericà amb aspecte humil es va acostar i va preguntar: “Voleu que us expliqui la veritat del que està passant?”.
L’home es va asseure i va començar a parlar amb to pausat: “Tinc 65 anys i vaig viure aquí mateix les protestes per l’assassinat de Martin Luther King. Han passat gairebé 50 anys. Aleshores gairebé tots acabàvem els estudis i avui amb prou feines la meitat dels adolescents arriben a l’últim any d’institut; tan important com els estudis eren les activitats extraescolars, els esports, les aficions... I avui la ca-
EL BUCLE Deixen l’escola, delinqueixen, van a la presó i després no troben feina BALTIMORE Només el 4% dels fills de famílies amb baixos ingressos es treuen un títol universitari
nalla i els adolescents es passen el dia al carrer perquè han tancat escoles i suprimit les subvencions; les noies queden embarassades abans d’hora, deixen l’escola i després no saben com educar els seus fills. Com que no tenen formació, els joves no troben feina, acaben ficant-se en embolics, són arrestats, i la seva vida entra en un bucle entre el carrer i la presó”. L’home no va voler dir qui era. “Posem que em dic... Peter... No vull problemes amb l’alcaldessa, que és molt venjativa,” va assegurar.
“La Isabella i la Lola són llatines de segona generació i viuen a quinze minuts de distància, al comtat d’Orange, Califòrnia. Però l’Isabella, d’una família benestant, va anar a una de les millors escoles secundàries dels Estats Units, amb desenes de classes i activitats. En canvi, la Lola, una noia dotada de talent, va abandonar l’escola secundària, intimidada per la violència diària i desanimada pels professors indiferents”. Aquest testi-