La Vanguardia (Català-1ª edició)
Imaginació vigilada
Javier Aparicio tanca la tetralogia sobre la creació contemporània
Després de la intel·ligència artificial ha arribat l’hora de la imaginació domesticada? Ens imaginem el que, sense adonar-nos, ens indueixen a imaginar-nos? La ininterrompuda recollida d’informació de les nostres dades personals modela la construcció de la nostra identitat, els nostres somnis i els nostres desitjos confiats a un algoritme? Javier Aparicio Maydeu, professor de Literatura a la Universitat Pompeu Fabra, tanca El artista en sus laberintos, la seva tetralogia sobre la creació contemporània, amb La imaginación en la jaula (Cátedra), en la qual desentranya les estratègies del que anomena “la creació coartada”. “Un protocol d’associacions i connectivitat està substituint un vell concepte d’imaginació entesa com el resultat d’operacions introspectives de figuració i de fantasia”, diu Aparicio. “Des del moment en què ha saltat a la societat de l’espectacle, la imaginació ha deixat de ser un mitjà d’expressió de la llibertat personal per passar a ser una mena de mitjà d’exhibició de la connectivitat personal”.
Aparicio parla de creació creativa, recreativa i lucrativa. Què ha canviat respecte al vell debat entre llibre literari i d’entreteniment? “Vull deixar clar –diu l’autor– que no sóc apocalíptic. Parteixo que el concepte que es tenia de creació ha canviat radicalment perquè s’ha produït un desdoblament entre la creació i la creativitat. Hi ha multitud d’agents i instàncies que decideixen el que han de crear els autors, per on han d’anar, a quines tendències de moda s’han d’adaptar”.
Aleshores, quina és la gàbia? “Abans –respon–, l’autor creava i acudia al sistema, després van ser els mitjancers els que acudien al sistema en represen-
L’assagista denuncia l’auge de la creativitat de la vanitat d’estar i no de la necessitat de ser
tació de l’autor, i ara en bona mesura és el sistema el que crea els autors”.
La creativitat s’ha convertit en una paraula màgica. Un ham del màrqueting per donar vernís cultural a tota mena d’empreses, fins i tot a cuiners que venen glamur. Un procés de desculturització de la cultura que s’ha accelerat les darreres dècades. “S’ha fomentat –diu Javier Aparicio– la necessitat que tothom sigui creatiu. Una creativitat compulsiva, amb milers de persones ansioses i impacients que desitgen fervorosament entrar al mercat i convertir-se en autors. Importa poc o gens que no haguessin tingut mai la més mínima intenció de ser autors, els convencen. Les diferents instàncies d’assessorament personal els agafen la mà per indicar-los què han de fer, com i on. Però on van?, per què? Moltes vegades no tenen un univers propi, com Beuys o Modiano, ni els requisits que mouen un veritable autor per fer que una obra prolongui en certa mesura la seva personalitat o sigui perdurable.”.
Per què concebre un llibre, una obra d’art, una pel·lícula? “En certa mesura –segons l’assagista– són les plataformes com Wattpad, Storify, els comissaris de museus, les grans editorials, les que et construeixen o et modelen com a autor. S’estan creant obres que no són la projecció de l’aura de l’individu, no sorgeixen d’una necessitat interior, són obres que no s’habiten i que s’obliden amb rapidesa. Són obres fruit de la creativitat de la vanitat d’estar i ja no de la creació de la necessitat de ser, obres que prescindeixen de l’esforç agosarat, de la indefugible correcció, de la crítica cultural o sociopolítica o la reflexió en benefici de la immediatesa que exigeix la incitació a l’exposició pública. Si tens molts seguidors, et consideraran rendible i t’animaran a publicar. Això és el que valoren, no la teva obra”.