La Vanguardia (Català-1ª edició)
El ‘corralito’ paralitza l’economia grega
Els empresaris hel·lens xifren en 1.200 milions l’impacte del tancament bancari
El tancament bancari està perjudicant seriosament l’economia grega i, sobretot, el mateix Govern d’Alexis Tsi- pras, la popularitat del qual s’està erosionant a mesura que creixen les dificultats financeres.
L’asfíxia econòmica és el pitjor enemic de Syriza per guanyar el referèndum de diumenge. Els cinc dies de control de capitals estan tenint un efecte dramàtic sobre la fràgil economia grega, que es paralitza a marxes forçades. Amb els bancs tancats, les empreses no poden fer transferències a l’estranger per pagar els subministradors. No els queda més remei que sobreviure d’estoc. N’hi ha que tenen contenidors bloquejats als ports perquè els bancs no poden emetre els documents corresponents.
La Confederació de Comerç Hel·lè va xifrar ahir en 1.200 milions d’euros el perjudici a l’economia grega d’aquesta setmana de corralito. “Les importacions, les exportacions, les fàbriques, les empreses, el transport, tot està congelat”, va dir el seu president, Vassili Korkidis. Els únics sectors amb demanda, va assegurar, són el menjar i la gasolina.
A nivell particular no hi ha problemes de subministrament de combustible, però moltes estacions de servei, malgrat les advertències del Govern, estan deixant d’acceptar el pagament amb targeta o el limiten a 50 euros. Un euro en efectiu ja val més que un euro al banc.
L’ambient és de gran incertesa. Amb l’aixeta del Banc Central Europeu tancada, no se sap ben bé quan s’esgotarà la liquiditat dels bancs per continuar dispensant els 60 euros que, com a màxim, els grecs poden retirar al dia de cada compte. La presidenta de la Unió Grega de Bancs, Luka Katseli, que es va reunir ahir amb els responsables econòmics del Govern i els presidents dels principals bancs del país, va assegurar que el sistema financer disposa encara d’un coixí de 1.000 milions d’euros i que n’hi ha prou per aguantar fins a la reobertura dels bancs, prevista dimarts. A partir d’aquí, Grècia estarà en mans del BCE, que dilluns ha de decidir si concedeix nous crèdits d’emergència a les seves entitats financeres.
El missatge als votants grecs, insistent des de tots els flancs, és evident: si diumenge no es comporten a les urnes i voten a favor d’un acord amb els creditors i en contra del Govern, el malson no haurà fet més que començar. L’impacte al petit comerç es comença a notar. “En tot el dia només hem una tallada de cabells –diu la Dimitra, una perruquera–. Si això continua així dilluns no obrim”. La Zeta, de 31 anys, fa de cambrera en un restaurant d’un barri perifèric. “En negre”, és a dir, sense contracte. Li truquen quan la necessiten, però per a l’estiu sol ser cada dia. “El telèfon no sona des de dimarts. Diuen que no hi ha feina i que ja se’n surten amb l’altra cambrera”, explica la jove. També els taxistes es queixen. “Ningú no vol gastar efectiu en un taxi. Sort dels turistes”, explica un.
Ahir Syriza intentava combatre aquest ambient ombrívol amb un gran míting i una nit de concerts a la plaça Sintagma, per l’oxi (no en grec). “Diumenge no decidim només viure a Europa. Decidim viure amb dignitat a Europa. Lluitar i viure com a iguals a Europa”, va proclamar el primer ministre, Alexis Tsipras.
Molt a prop, a l’estadi Kalimarmaro, que va acollir els primers Jocs Olímpics el 1896, es van concentrar els partidaris del nei (sí). Les dues Grècies separades només per un parc, el frondós Jardí Nacional. “Sóc aquí perquè si continuem així hauré d’anar-me’n del país. I jo ja vaig passar per això i ho vull reviure”, deia Iorgos Nikolaus, funcionari jubilat de 62 anys que als anys seixanta va emigrar a Alemanya. Era votant de tota la vida de Nova Democràcia, el partit conservador, però en les eleccions del gener va votar Syriza. No ho tornarà a fer. “Van prometre que tot milloraria, però en lloc d’això ara no sé si dilluns podré treure la pensió del banc –lamentava-. Quan deus diners a algú i n’hi demanes més, has d’anar amb bona actitud. No pots anar-te’n a lluitar, com ha fet Syriza, perquè no aconseguiràs res”.
En el míting del sí hi havia molt mocassí i polo Ralph Lauren. Com el de Pericles Viglis, estudiant de Geologia de 21 anys i votant d’Antonis Samaràs, l’ex-primer ministre conservador que el gener passat va perdre contra Syriza. “Quan Samaràs se’n va anar l’economia creixia. Ell va ser qui va portar l’esperança que som forts per sortir de la crisi. I mira ara...”, deia el jove, que porta una bandera grega i una altra d’europea. També tenia un missatge molt concret per a Berlín: “Per culpa de Merkel, Europa ha deixat de ser una unió de solidaritat i igualtat”. Un missatge que podrien subscriure els esquerrans de la plaça Syntagma, on es veien moltes banderes nacionals i de Syriza però cap de la UE. “Tinc por, molta por, però votaré no”, explicava la Margarita, fotògrafa de 37 anys. “Perquè no vull que tornin els de sempre”.
Els bancs disposen d’una liquiditat de 1.000 milions, per la qual cosa dilluns esgotaran els fons