La Vanguardia (Català-1ª edició)
La quantia de les beques universitàries retrocedeix una dècada
Els rectors subratllen la disparitat de costos entre autonomies
La crisi i les retallades que se n’han derivat han afectat el sistema educatiu. I no parlem de la pèrdua de llocs de treball al sector (8.500 menys el curs 2013-2014), sinó del cost per a les mateixes famílies que han hagut de suportar la reducció del finançament universitari de les diferents administracions. N’és un exemple clar la manera com s’han multiplicat les taxes universitàries per 2,5 a Catalunya o a Madrid (una mica menys) des del 2008, mentre que les quanties de les beques s’han reduït a nivells de fa una dècada.
El problema, una altra vegada, és que l’esforç de les famílies espanyoles en aquests temps de crisi està sent molt dispar depenent del territori on resideixen. Mentre que a Catalunya, Madrid o València estudiar un grau o un màster suposa un esforç econòmic enorme, no passa el mateix a Galícia, Andalusia o Cantàbria. Si aquests desequilibris es mantenen, no es descarta, segons fonts universitàries, una emigració d’estudiants d’unes comunitats a unes altres a la recerca dels preus més reduïts (actualment només l’11,8% dels alumnes procedeixen d’una altra comunitat).
Aquestes són algunes de les conclusions de l’informe La universitat espanyola en xifres corresponent al curs acadèmic 2013-2014 i elaborat per la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles (CRUE). L’estudi revela, a més a més, com ha caigut el finançament autonòmic en 1.082 milions d’euros (un 16%) respecte al 2010, mentre que la pujada dels preus que han de pagar els estudiants s’ha incrementat en 422 milions (36,3%), cosa que s’ha traduït en una pèrdua de finançament estructural de 660 milions.
Les diferències territorials són abismals. Castella-la Manxa ha reduït el finançament en més d’un 40%, cosa que ha posat en una situació completament dramàtica les seves universitats. En altres comunitats, com Astúries o Andalusia, s’ha incrementat la seva aportació en un 5% i un
EFECTES DE LA CRISI Hi ha més alumnes amb ajuts públics perquè la pobresa s’ha estès UNA DÈCADA PERDUDA Ser becari no depèn només del nivell de renda: per a extres, calen 6,5 punts LA MÉS CARA El preu de la matrícula ha pujat un 158% en sis anys a Catalunya, que té les taxes més altes
1,4%. Altra vegada, l’Espanya de les desigualtats.
La disponibilitat de recursos de les diferents universitats públiques presencials per fer front als serveis universitaris essencials presenta una “dispersió accentuada”, assenyala l’informe. Així, el País Basc, amb 8.769 euros per alumne, és la que disposa de més recursos per estudiant, seguida de La Rioja (8.568 euros) i de la Comunitat Foral de Navarra (8.160). Caste- lla-la Manxa, a l’altra banda, amb 4.930 euros per alumne, o les Balears, amb 5.194 euros.
Quant a les beques i ajuts a l’estudi, l’informe dels rectors assenyala que el nombre d’estudiants universitaris amb dret a beca ha crescut un 41,12% en només cinc anys, un increment que es deu a la “pèrdua generalitzada de poder adquisitiu dels espanyols des de la crisi”, segons la CRUE. Hi ha més alumnes becats que mai, però l’ajuda que reben ha disminuït com a resultat de l’enduriment dels requisits per accedir a beques. La quantia que rep un universitari amb dret a ajuts públics és de 2.562 euros, amb la qual cosa es “retrocedeix a nivells del curs 2004/2005”, indica l’estudi. Fa una dècada.
Ara els ajuts públics a la universitat no depenen només del nivell de renda de l’estudiant. El Ministeri d’Educació va introduir un canvi substancial fa dos cursos: els alumnes de rendes baixes amb un mínim de 5,5 punts en l’expedient tenen la matrícula de franc, però per optar a ajuts extra –de transport o material– necessiten 6,5 punts de mitjana. Això ha fet que la quantia de les beques atorgades baixi. Als estudiants pobres se’ls exigeix més esforç per continuar a la universitat que als que la poden pagar.
En paral·lel, el preu de la ma- trícula universitària ha crescut. El curs 2013-2014 l’import mitjà d’un curs era de 1.257 euros, xifra que situa Espanya com el quart país europeu amb la universitat més cara, només superat pel Regne Unit (4.490 euros, a excepció d’Escòcia, on la universitat és gratuïta), Irlanda (2.500 euros) i Itàlia (1.300 euros). A Espanya el preu de la universitat varia enormement entre comunitats autònomes, ja que són les comunitats mateixes les que decideixen les taxes que cobren en funció de la forquilla de preus que marca el ministeri. Catalunya té la universitat més cara, si bé els alumnes paguen en funció de la renda. També es tracta de la comunitat on les taxes més han augmentat, un 158% des del 2008. La segueixen Madrid (una pujada del 117%) i la Comunitat Valenciana (93%). A l’altre extrem hi ha Galícia, Andalusia i
Cantàbria, on les taxes només s’han incrementat un 5%, 9,7% i 10% respectivament.
Segons l’informe, les tres titulacions més sol·licitades en el sistema universitari són Administració i Direcció d’Empreses, Dret i Educació Primària. Amb l’excepció de les titulacions de la branca d’enginyeria, les dones són majoria en els ensenyaments restants, i destaquen especialment a: Educació Infantil (93,3), Logopèdia (87,9%), Pedagogia (83,4%), Educació Social (82,3%), Treball Social (82,3%) i Teràpia Ocupacional (82,3%). Els homes continuen sent molt majoritaris en les enginyeries (76,2%), encara que en determinades titulacions les dones han superat els homes, com ha estat el cas d’Enginyeria Ambiental (58,2%) i Fonaments de l’Arquitectura (50,7%).
Respecte al rendiment acadè- mic (avaluable a través dels crèdits aprovats respecte als crèdits matriculats) dels estudiants de grau respecte als alumnes dels antics títols de cicle ha millorat de manera molt intensa (21,7%).
L’informe aprofita per deixar clar que la població espanyola no està sobrequalificada, una crítica recurrent en aquesta època de crisi i que més d’una vegada s’ha utilitzat per justificar la reducció de la inversió en la universitat. El 2012 Espanya tenia un 32% de la població de 25 a 64 anys amb estudis superiors, la mitjana de l’OCDE se situava en el 33%, i la de la UE, en el 28%. Als països amb més competitivitat la proporció és molt superior: el Regne Unit, amb un 40%, i els Estats Units, amb un 41%. D’altra banda, la universitat pública ha experimentat una lleugera pèrdua d’alumnat, mentre que la privada n’ha guanyat.