La Vanguardia (Català-1ª edició)
Erdogan busca una guerra
El president turc vol intervenir a Síria en contra del parer de l’Estat Major
“Ningú no ha d’esperar que Turquia entri a Síria demà o pròximament. (....) No permetrem ser arrossegats a una aventura. Que la nostra gent estigui tranquil·la”, va declarar ahir el primer ministre turc, Ahmet Davutoglu. Tot i això, mentre parlava, Ankara enviava més tropes cap a la frontera siriana després que la lluita al nord de la ciutat d’Alep s’intensifiqués.
El primer ministre volia calmar així una opinió pública que cada dia s’oposa més a una ofensiva militar al nord de Síria, operació que defensa el president Recep Tayyip Erdogan, partidari de crear una “zona de seguretat” a la regió. Aquest coixí, però, s’hauria d’establir a costa dels kurds que dominen la zona. L’Estat Major prediu moltes baixes i s’hi oposa amb discreció. A Erdogan, però, li aniria bé una victòria militar davant les probables noves eleccions legislatives.
Els mitjans turcs –sobretot els progovernamentals– fa dies que assenyalen que una operació militar és imminent. La mobilització de tropes cap a la frontera –900 quilòmetres de llarg– reforça aquesta posició.
De fet, el comandant en cap del segon exèrcit, el general Adem Huduti, igual com 54.000 soldats professionals, ja s’han desplaçat a la província de Kilis, sud-oest de Turquia. Concretament a la zona propera a Iarablus, el principal pas fronterer que manté l’Estat Islàmic (EI) al nord de Síria. Amb ells hi arriben dotzenes de tancs, sistemes de defensa aeris i altres vehicles blindats.
Tampoc els gihadistes de l’EI no perden el temps i ja han plantat mines per rebre la possible ar-
Turquia reforça l’exèrcit desplegat al llarg de la frontera siriana, però per ara no la creuarà
ribada de soldats turcs. Iarablus permet proveir Al-Raqqa, capital del califat gihadista.
La principal meta d’Erdogan, en tot cas, no és derrotar l’EI, sinó desmantellar la sòlida autonomia kurda al nord de Síria. La mobilització de tropes arriba després que la setmana passada el president asseverés: “Mai no permetrem la creació d’un Estat (kurd) al nord de Síria”.
Els arguments de la premsa bel·licista i progovernamental –en particular dels diaris Yeni Safak i Sabah– parteixen del fet que els militants kurds de les Unitats de Protecció Popular (YPG) estan duent a terme una campanya de “neteja ètnica” per assentar-se al nord de Síria, regió que els kurds independentistes anomenen Rojava i consideren “l’oest del Kurdistan”.
Les YPG neguen tot intent de neteja ètnica, encara que hi ha informacions que indiquen desplaçaments de la població i confiscació de béns per canviar la composició demogràfica de la zona.
En qualsevol cas, el principal partit kurd sirià, el Partit de la Unió Democràtica (PYD), ha demanat aquesta setmana al Govern d’Ankara que reconsideri l’operació militar, alhora que remarcava que està preparat per fer front a “qualsevol agressió”.
Dimarts també arribava una altra advertència, aquesta vegada en forma d’entrevista al diari prokurd Özgür Gündem. Murat Karayilan, un dels líders militars de l’organització armada Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), hi avisava: “Si els turcs intervenen a Rojava, tot Turquia es convertirà en camp de batalla”.
Erdogan i el partit que –malgrat el seu càrrec– encara lidera, el de la Justícia i Desenvolupament (AKP), s’han quedat sols a l’hora d’advocar per la “zona de seguretat”.
Damasc consideraria la intervenció militar turca com una invasió. Els Estats Units
Els kurds del PKK adverteixen que atacaran Turquia si els turcs entren al nord de Síria
han demanat calma a Turquia. L’Iran i Rússia, aliats del règim sirià, s’hi oposen frontalment. Fins i tot l’Estat Major turc s’ha mostrat molt caut. L’AKP, que va guanyar les eleccions legislatives del mes passat, encara no ha pogut formar govern i, si no ho aconsegueix, abans de tres setmanes hi haurà noves eleccions, solució que persegueix Erdogan perquè l’AKP pugui augmentar la seva majoria.
Per tot això, el diari liberal Cumhuriyet parla de “la guerra d’Erdogan”. El president, que va ser elegit l’any passat amb el 51,8% dels vots, havia demanat una àmplia majoria parlamentària per canviar la Constitució i transformar la república parlamentària en una de presidencialista.
No obstant això, els votants van castigar l’AKP que, malgrat el triomf, va perdre la majoria absoluta per primera vegada en els tretze anys que fa que està al poder.
Les negociacions per formar una coalició no van enlloc i el temps per trobar govern s’acaba. Per això molts ciutadans turcs pensen que Erdogan se la juga a Síria. Ell voldria arribar als més que probables comicis anticipats amb llorers militars.
Però els riscos són enormes. Potser per això l’etiqueta més popular de la xarxa social Twitter aquests dies és “Bilal, vés-te’n tu a la guerra”, amb referència al fill d’Erdogan, cèlebre a tot Turquia perquè està involucrat en un cas de corrupció massiva en què, pel que sembla, també està implicat el seu pare.