La guerra siriana trenca per primera vegada la neutralitat dels drusos

Després de ser atacats pels gihadistes, es debaten entre prendre o no les armes

Els drusos de Síria, minoria religiosa que de manera ancestral practica la taquia o art de la dissimulació en aquests pobles del Llevant, se senten amenaçats. Els atacs del Front al-Nusra contra la seva localitat de Kalb Louze, on van assassinar vint dels seus veïns, han pertorbat la seva compromesa situació entre el Govern del rais Baixar al-Assad, per qui la majoria d’ells es decanten, i els partidaris dels grups de l’oposició armada. És la seva particular fe religiosa (creuen en un déu únic, en la reencarnació, no fan la peregrinació a la Meca ni les oracions habituals dels musulmans) la que ha configurat aquesta comunitat, que només representa el 3% de la població siriana però que té gran importància estratègica.

As-Suwaida és la capital d’una regió poblada per prop de mig milió d’habitants al sud de Damasc, contigu a Daraa, on va començar la rebel·lió fa quatre anys, fronterera amb Jordània. Al centre de la ciutat hi ha profusió de símbols del poder dels Assad. Va ser en regions muntanyoses de Síria, del Líban, de Palestina, on van trobar refugi.

Els drusos van ser una de les minories més perseguides del Llevant. Com altres minories d’Orient, oscil·len entre les seves temptacions separatistes, la seva necessitat de replegar-se sobre si mateixos, en temps d’amenaces i el seu proclamat nacionalisme àrab, que fan més ostentós per dissimular la seva vacil·lació.

Com va passar amb els alauites, per aconseguir el seu ascens social es van enrolar a l’exèrcit i al partit Baas. Alauites i drusos, que no sempre han conviscut en pau, constitueixen –i no amb la mateixa importància– el nucli del règim de Damasc.

En aquest Orient Mitjà de la barbàrie, els drusos, fins a ara no tocats per l’escandalosa guerra siriana, s’han vist trasbalsats per la violència. Si As-Suwaida caigués en mans dels rebels, o quedés neutralitzada, el Govern perdria el control d’aquesta província fronterera amb Jordània. El comentarista àrab Paul Khalifa ha escrit que “els drusos ja no són agents sinó simples peons de les maquinacions internacionals i no compten, com al segle XIX, amb la protecció d’Occident”. Llavors, Sa Graciosa Majestat britànica enviava els seus agents,

Alguns dels seus caps tradicionals creuen que els drusos haurien de continuar en una posició distant

com la llegendària lady Stanhope, enterrada a Khun, a la muntanya libanesa, per intrigar entre els emirs drusos per tal d’imposar les seves pretensions colonialistes.

Els drusos de Síria estan decidits a empunyar les seves armes per defensar-se. A As-Suwaida van ajudar l’exèrcit a recuperar l’aeroport, però a Kalb Louze van ser víctimes de l’agressió dels gihadistes. Alguns dels seus caps tradicionals creuen que en aquesta guerra de desgast del règim d’Al-Assad i els rebels, els drusos s’haurien de mantenir en una posició distant.

D’altres, com el príncep Talal Arslan, líder d’una part de la població drusa libanesa, insisteixen que han de solidaritzar-se amb el Govern de Damasc. El gran senyor de la guerra en la guerra de quinze anys del Líban, Walid Jumblatt, el pare del qual va ser assassinat per agents sirians, fomenta la lluita contra Baixar alAssad.

HO / AFP